Mor Patxi Andión, veu robusta i tendra de la Transició

Dotat d’una veu robusta però sensible,Patxi Andiónva cantar als sentiments i les tribulacions socials, al costat fosc de l’amor i als mariners, els vagabunds, les prostitutes, els solitaris i els mestres de poble. Una obra atenta al detall costumista, amb cert rastre de malenconia i ànim crític, que va viure la seva era orada als anys 70 i que va quedar interrompuda aquest dimecres a les 8.55 hores del matí, amb la seva abrupta mort a causa d’un accident, al sortir de la via el Land Rover que conduïa en el terme municipal de Cubo de la Solana (Sòria).

Nascut en una família represaliada pel franquisme, fill de navarrès i alabesa,Francisco José Andión Gonzálezva néixer a Madrid (el 6 d’octubre del 1947), si bé al cap de pocs dies va ser traslladat a Azpeitia (Guipúscoa). Amb tot just 20 anys es va enrolar en un barco bacallaner que el va portar fins a Terranova i després, amb la guitarra, es va establir a París, recorrent cabarets de baixa estofa i arribant a conèixerJacques Brel. Ho explicava fa gairebé deu anys a aquest diari, quan recordava com una nit va entaular una conversa amb «un tipus amb els cabells llargs, begut», que el va convidar a casa seva. Allà va observar retrats del cantautor. «¿Li agrada Brel?», li va preguntar Patxi Andión. «Jo soc Jacques Brel», va ser la resposta.

Inspirat pel Rastro

L’influx del cantautor belga es va apreciar al seu primer àlbum, ‘Retratos’ (1969), amb cançons com la complexa ‘Rogelio’, de gairebé sis minuts, i la censurada ‘La Jacinta’, retrats descreguts amb unes dinàmiques i uns acordions importats de la ‘chanson’. La solitud, la rutina de les relacions llargues i la sordidesa carnal apareixien, reflectint una maduresa narrativa malgrat la seva joventut, a ‘20 Aniversario’ i ‘Samaritana’, peces àlgides del seu segon àlbum ‘Once canciones entre paréntesis’ (1971). Publicant un o dos àlbums per any, ‘A donde el agua’ (1973) va contenir el seu èxit més gran,‘Una, dos y tres’, a partir de la seva observació del mercat ambulant del Rastro, on no queda clar qui provava d’enganyar qui.

El seu compromís polític es va accentuar al situar-sea l’òrbita del FRAP, mentre la seva carrera saltava de la música al cine amb ‘El libro del buen amor’ (1975) i ‘La otra alcoba’ (1976), cinta en què va conèixerAmparo Muñoz, miss Univers, amb qui es va casar. Una aliança breu que en segons quins ambients va ser llegida com una frivolitat i que va sacsejar la seva carrera. Ell va seguir a la seva, amb la seva cançó sensible i interiorista, amb àlbums com ‘Cancionero prohibido’ (1978, incloïa l’àcida ‘Mi niñez’, vetada a moltes ràdios) i ‘Amor primero’ (1983, el tema dolç central del qual va interpretar amb Mocedades).

Che Guevara a ‘Evita’

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Va saltar al musical teatral amb ‘Evita’, fent de Che Guevara al costat dePaloma San Basilio, però amb el canvi d’estil, polític i escènic, que van suposar els anys 80 es va trobar desubicat, fins al punt de suspendre la seva carrera. Va acabar els estudis que havia deixat a mitges, els de Sociologia, i es va convertir en professor universitari, per tornar a la música professional amb ‘Nunca, nadie’ (1998), regravació d’èxits passats.

Un Patxi Andión madur va emergir amb el notable àlbum ‘Porvenir’ (2010), amb cançons com ‘Siempre es nunca’, reflexió escèptica amb cites al tango ‘Cambalache’. Recuperat per als escenaris, va presentar aquest disc a Barcelona (sala Luz de Gas, dins el festivalBarnasants). El 2018, en paral·lel a l’edició de la biografia de Luis García Gil i Antonio Marín Albalate, va emprendre la celebració del 50è aniversari de la seva carrera amb ‘La hora lobicán’, un àlbum en què plasmava les seves sospites: «‘El hombre es lobo para sí, el hombre es perro, así es el hombre al fin’».