Perejaume i CaboSanRoque fan música amb 29 metres de firmes

Es podria escriure que Perejaume tal cosa. O escriure, també, que CaboSanRoque una altra. Però també es pot escriure això: que les persones en situació de discapacitat de la Fundació Pere Mitjans han escrit una partitura, han fet música, i que es podrà escoltar durant un mes al Palau de la Música Catalana. Aquest cilindre enorme disposat en un racó del ‘foyer’, aquesta tira de paper que l’embolica, aquesta altra tira de paper que l’embolica, això és música, i l’han fet persones en situació de discapacitat física, intel·lectual i sensorial; amb ajuda –ara sí–, la intervenció inestimable de l’artista de Sant Pol de Mar i del duo català, de sobres conegut per la seva debilitat, o devoció, per l’experimentació.

A Perejaume li agrada la firma. La rúbrica, el concepte, el que té darrere. «Firmar un paper és una cerimònia», diu. «O ho era. Ara la firma no té el sentit d’abans». Volia fer una cosa que involucrés firmes i va acabar fent-ho en complicitat amb la Pere Mitjans, amb la qual ja havia treballat abans en diversos projectes solidaris. En concret, va fer que un centenard’usuaris dels serveis de la fundació estampessin la seva firma en un paper de 29 metres de llarg, una darrere d’una altra, firmes encadenades, cada nom donant entrada al següent, cada firma a la següent. «D’aquesta manera, un gest individual es va convertir en un gest col·lectiu, en un horitzó de noms», explica l’artista. Ben mirat, en una sola, llarga –llarga de 29 metres–, firma. Perquè això es convertís en música feien falta, qui sap, músics.

‘La polonesa’, de Chopin

El rotllo de 29 metres es va quedar un temps a casa de Jordi Cerrada, el coordinador d’Odisseny, el centre especial de treball de la Pere Mitjans. Un dia, li va passar un nom pel cap: CaboSanRoque. «Segur que ells s’inventen alguna cosa per treure d’aquí una cosa interessant», va pensar. Laia Torrents i Roger Aixut, els CaboSanRoque, van fer això exactament: inventar-se una cosa per treure d’allà una cosa interessant. «S’ha de fer sonar aquesta firma», van dir. Va ser música el que els va inspirar la llarga tira de paper, com si fossin un Christian Marclay que veu notes pertot arreu. Els va fer pensar, en concret, en la partitura d’una pianola, aquests rotllos, interminables i d’anys enrere, en els quals cada perforació és una nota. El que van fer a continuació és fill de la subtilesa: buscar una partitura de pianola la longitud de la qual coincidís amb la de la tira; i que coincidís, per dir-ho d’alguna manera, amb l’esperit de la tira.

La solució va ser ‘La polonesa’, de Chopin.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

«Primer, perquè era una partitura de la mateixa longitud», explica Torrents. «Però al final vam trobar moltes interseccions entre les dues obres». Els CaboSanRoque van superposar les dues partitures –a aquestes altures la concatenació de firmes ja era partitura– i van silenciar tots els forats de ‘La polonesa’ que no coincidien amb la gran firma. «D’allà en va sortir una melodia nova. En unes parts es reconeix ‘La polonesa’ i en altres parts sona a una altra cosa, de vegades a Pat Metheny, de vegades a Carles Santos. En resum, vam crear una obra musical nova a partir de dues obres». ‘Un nom’, l’obra, la instal·lació resultant, el gran cilindre de fusta amb les dues partitures, s’exhibirà al Palau fins al 19 de gener. La música que ha resultat de tot el procés es pot escoltar a través d’uns auriculars disposats al costat de l’obra.

‘El nom’ s’emmarca dins del diàleg que s’ha proposat establir el Palau amb les arts plàstiques», va precisar la directora artística adjunta de la institució, Mercedes Conde. Ja va passar per aquí Joan Fontcuberta. Ara, Perejaume i CaboSanRoque. I els músics de la Pere Mitjans.