CRÒNICA

Bryan Adams, valors segurs al Palau Sant Jordi

El cantant canadenc va donar als seus fans el que n'esperaven amb el seu recorregut pels seus clàssics amb prou feines esquitxat amb un parell de temes del seu últim disc, 'Shine a light', i combinant registres elèctrics i acústics

zentauroepp32607079 icult bryan adams191212174116

zentauroepp32607079 icult bryan adams191212174116

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

Sense ser un artista de moda, ni tenir un halo de llegenda, ni veure’s reivindicat per cap nova escena, Bryan Adams conserva una empenta per sobre del previsible. Públic que hi veu una noció fiable del rock, com el que aquest dimecres va anar al Palau Sant Jordi. La sala no es va arribar a omplir, però els dos terços llargs d’ocupació es van acostar a les cotes de convocatòria dels vells temps, quan les seves balades de pel·lícula estaven en l’ambient.

Bryan Adams mostra als 60 una espècie d’eterna joventut, també en la seva bona forma vocal, i la seva música no presenta canvis. Unrock polit amb esclats de guitarres fines tramats a dues bandes, en diàleg amb el pulcre Keith Scott, com a ‘The last night on earth’, la cançó del seu últim àlbum,‘Shine a light’, que va obrir la nit. Un escenari nu, una llarga pantalla de vídeo com a teló de fons i vestuari de negre per a tot el quintet. Posada en escena que podria haver il·lustrat aquesta crònica amb una bonica foto si l’artista no hagués imposat normes inassumibles per als professionals gràfics, consistents a exigir veure les imatges preses i aprovar-les, o no, per a la seva publicació. La mesura va causar la plantada de tots els fotògrafs de premsa.

Jugant amb el repertori

Notícies relacionades

Fa temps que Adams no surt de gira per presentar un disc sinó per jugar amb el conjunt del seu repertori. De ‘Shine a light’ només va sonar una altra peça, la que li dona títol, i el ‘grans èxits’ va dominar el temari a partir de la segona cançó, ‘Can’t stop this thing we started’, que va conduir a un altre clàssic, ‘Run to you’. Sempre trobant la manera de combinar registres: de les balades proveïdores de sospirs, com ‘Heaven’ i ‘(Everything I do) I do it for you’, als esclats de rock’n’roll d’‘It’s only love’ (el duet amb Tina Turner) i les seqüències nues, com el refrescant ‘When you’re gone’ amb veu i guitarra acústica.

El tram més distintiu respecte a altres concerts va ser el que Adams va obrir a peticions del públic, amb peces com ‘In the heat of the night’, una versió més suau de l’habitual, i altres de més infreqüents com ‘Tonight’ i ‘I’m ready’. Una parcel·la, tot i així, massa llarga, que va acabar restant tensió. Remuntant, ‘Summer of 69’, camí d’uns bisos a través de la seva versió d’‘I fought the law’ (Sonny Curtis, The Clash), una cançó la connexió de la qual amb el que Bryan Adams representa està pendent de revelar-se, i que van conduir a la fosa acústica d’‘All for one’, abaixant el to i cantant-nos gairebé a cau d’orella perquè tornéssim la pròxima vegada.