'CAS SGAE'

Anticorrupció demana 4 anys de presó per a Teddy Bautista per la SGAE

Considera que l'expresident de la societat d'autors ha comès un delicte d'administració fraudulenta o deslleial

Xifra en 29.822.768 euros la quantitat en què ha de rescabalar a la fundació Sgae per la compra d'immobles

zentauroepp16406093 madrid 03 07 2011 teddy bautista a su salida de la audiencia181019172545

zentauroepp16406093 madrid 03 07 2011 teddy bautista a su salida de la audiencia181019172545 / JUAN MANUEL PRATS

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

La Fiscalia Anticorrupció demana quatre anys de presó per a qui va presidir la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) entre el 1995 i el 2011, Teddy Bautista, per un delicte d’administració deslleial o fraudulenta, a la peça relativa a Arteria i la Fundació SGAE, en la qual s’ha investigat l’adquisició desastrosa d’immobles, fonamentalment teatres, que va causar un perjudici a l’entitat xifrat en gairebé 30 milions d’euros. 

El fiscal explica que Bautista tenia «el màxim poder de decisió i d’execució al si de la SGAE, fins al punt que, a la pràctica, els diferents òrgans de l’estructura organitzativa de l’entitat estaven supeditats als seus designis, sense un contrapès efectiu, ja que els mecanismes de control van patir una progressiva degradació, quan no eliminació».

En paral·lel es produïa «una progressiva acumulació de poder del president, que el simultaniejava amb la més alta responsabilitat executiva en les entitats integrades en el Grupo SGAE, que comprenia tres àrees principals: pròpiament la gestió de drets (SGAE); l’àrea tecnològica (SDAE), i l’àrea cultural (Fundació Autor, després Fundació SGAE i Arteria Promociones Culturales)».

Xarxa d’agitació cultural

Anticorrupció descriu en detall com el 2006, Bautista, com a director general i financer d’Iberautor, «va exposar sintèticament la filosofia d’un projecte que ja estava desenvolupant els anys anteriors», consistent a «dotar la Fundació Autor i la SGAE d’una xarxa d’espais singulars que, amb el pas del temps», fes «que la gent identifiqui la SGAE com a entitat cultural important» i la «converteixi en elements medul·lars de l’agitació cultural en cada un dels espais».

El 2009, Iberautor es va transformar en Arteria, «entitat explotadora de la línia de grans espais composta per Arteria Campos Elíseos, Paral.lel, Calderón, Coliseum, Lope de Vega, Arteria México i Arteria Argentina, així com Tramart, Ediciones Autor, Sello Autor, CATA i la línia d’Audiovisuals». En total es van invertir 259.469.433 euros tant a Espanya com a l’estranger.

Decisions personalistes

«L’acusat va evitar la creació d’una autèntica estructura directiva ordenada i funcionalment responsabilitzada, fet que va desembocar, com ja passava en la resta de l’organització, en una concentració i falta de rigor de les decisions merament personalistes que va escometre i que li eren sotmeses al seu criteri de forma asistemàtica pels qui per ell van ser situats en diversos òrgans i comitès amb suposada participació en el ‘Projecte’», afegeix.

L’escrit, de 25 pàgines, detalla les operacions urbanístiques desastroses realitzades per Teddy Bautista, i arriba a situar un mal patrimonial en els comptes anuals de la Fundació Autora, ja llavors Sgae, en 16.222.472 euros, quantitat que ascendeix a 29.822.768 euros amb la inversió que va fer i per la qual demana que sigui indemnitzada.

Altres causes

Notícies relacionades

Aquesta no és l’única causa per la qual Teddy Bautista haurà de respondre per les seves pràctiques a la SGAE. El 2017 el jutge ja va proposar jutjar-lo per la peça principal del ‘cas SGAE’ amb 10 persones més per haver posat en marxa «un sofisticat estratagema per derivar massivament fons» de la Societat General d’Autors i Editors. Els pèrits xifren els perjudicis patits per l’entitat en més de 21,5 milions d’euros.

El mètode consistia que una de les seves filials, la Societat Digital d’Autors i Editors (SDAE), creada el 2000 i al front de la qual hi havia José Luis Rodríguez Neri, assignés arbitràriament a una de les empreses d’aquest, Microgénesis, desenes de milions d’euros per al desenvolupament de suposades solucions tecnològiques.