CRÒNICA D'ÒPERA

Violència masclista al Liceu

Aclamada la cinematogràfica versió de 'Cavalleria rusticana' i 'Pagliacci' de Michieletto

5020-498aa-bofill

5020-498aa-bofill / A BOFILL

2
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

La vida i el teatre són dues realitats que es toquen i que en aquest muntatge es freguen més encara, com un joc de miralls, amb la violència masclista com nefasta energia que mou els fils de la trama de les dues òperes que conformaven el programa. Per això el Liceu va anunciar la seva condemna abans que s’aixequés el teló per presentar una posada en escena realista i propera de Damiano Michieletto. El seu treball es caracteritza per una estètica contemporània i descontextualitzada de l’ambientació original per traslladar l’acció a temps moderns, convencent pel seu detallisme. Així es reflecteix en aquesta proposta de ‘Cavalleria rusticana’ (Cav) de Mascagni ‘Pagliacci’ (Pag) de Leoncavallo, cimeres del ‘verisme’.

Premiada amb el Laurence Olivier a Londres el 2016, la producció de Michieletto agafa els personatges de les dues obres i les posa al mateix poble del sud d’Itàlia. Poc importa si s’és a Sicília (Cav) o Calàbria (Pag) o si és Pasqua (Cav) o ‘Ferragosto’ (Pag), perquè el que es mostra són personatges llatins universals que beuen del cine realista italià. De fet el ‘flashback’ de Cav té molt de cine.

El cas és que tot quadra gairebé com per art de màgia, amb molt treball de moviment escènic i d’actuació, amb una genial escenografia i un entregat Cor del Liceu, molt convincent. I com que la idea és que els personatges de les dues òperes es barregin, va jugar en contra que els intèrprets de Turiddu i Alfio (Cav) siguin també Canio i Tonio (Pag). Per sort es comptava amb grans cantants: Roberto Alagna va ser superb com Turiddu i Canio, tràgic i líric, expressiu i emocionant, mentre que Gabriele Viviani aportava energia i una veu de generós cabal com Alfio i Tonio. La Santuzza d’Elena Pankratova va sumar una veu bonica i sempre commovedora, tot i que fregant els límits. Fantàstica la vital Mamma Lucia d’Elena Zilio, i en el seu punt la Lola de Mercedes Gancedo.

Notícies relacionades

A ‘Pagliacci’, més complexa des del punt de vista escènic i el segon acte del qual és una representació teatral, a l’espectacular Canio de Alagna –va ser ovacionat– es va afegir la seva dona en la vida real, Aleksandra Kurzak, com una poderosa, madura i ben dibuixada Nedda, mentre que no es va entendre que es contractés a l’inoïble Duncan Rock com Silvio, notòriament incòmode. Va completar el repartiment el sempre a punt Vicenç Esteve com Beppe.

La Simfònica del Liceu va comptar amb la guiad’Henrik Nánási. La seva tasca no era fàcil, ja que el ‘verisme’ implica una orquestra explosiva i sense clemència, al costat de les constants intervencions del cor. Tot ho va dirigir amb eficàcia i els cantants es van veure còmodes gairebé sempre, tot i que els populars moments instrumentals, com l’Intermezzo de Cavalleria, aquesta vegada no van sonar a glòria.

Temes:

Liceu Òpera