GUARDONS DEL CINE CATALÀ

'hija de un ladrón' i 'Els dies que vindran' copen les nominacions dels Gaudí 2020

L''opera prima' de Belén Funes acumula 13 nominacions, per les 10 de la pel·lícula de Carlos Marquez-Marcet

la hija del ladron / periodico

3
Es llegeix en minuts
Julián García
Julián García

Periodista

ver +

Dos aclamats drames familiars en clau naturalista, estudis molt personals sobre el significat de la paternitat, s’entreveuen com a grans favorites en la 12a edició dels premis Gaudí que organitza l’Acadèmia del Cinema Català. ‘La hija de un ladrón’, de Belén Funes, amb 13 nominacions, i ’Els dies que vindran’, de Carlos Marques-Marcet, amb 10, semblen destinades a acaparar trofeus a la gala, que tindrà lloc el 19 de gener a l’Auditori del Fòrum, amb permís de ‘La innocència’, lluminós ‘coming-of-age’ de la debutant Lucía Alemany que s’estrenarà als cines el 10 de febrer i suma set nominacions.

L’Acadèmia va anunciar ahir les pel·lícules candidates a uns Gaudí que per primera vegada seran paritaris, amb equilibri d’homes i dones en el global de categories individuals, i una excepcional presència femenina en les categories principals, com a direcció, guió o muntatge. Tot i que, en realitat, la segregació per gènere es manté en categories com els efectes especials i el so, que continuen molt masculinitzades, o el vestuari i perruqueria, amb una històrica presència de dones que, un any més, persisteix.

‘La hija de un ladrón’‘Els dies que vindran’ (que bé podran rescabalar-se en els Gaudí del seu inexplicable menysteniment en les nominacions dels Goya) pugnaran per totes les categories principals (direcció, guió, muntatge, i interpretació masculina i femenina), excepte en la del premi gros, ja que en els Gaudí el gran guardó es bifurca en dos: un per a la millor pel·lícula en català i un altre per a la millor pel·lícula en llengua no catalana.

Categories interpretatives

En la primera categoria, el film de Marques-Marcet, formidable crònica dels dubtes i conflictes d’una parella durant el seu embaràs –David Verdaguer i Maria Rodríguez–, competirà amb ‘El viatge de la Marta (Staff only)’, de Neus Ballús‘El viatge de la Marta (Staff only)’‘7 raons per fugir’, d’Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras‘7 raons per fugir’, i l’esmentada ‘La innocència’.En la segona categoria, l’‘opera prima’ de Funes, impactant retrat d’una jove mare (Greta Fernández) en la seva lluita contra la precarietat i la incòmoda reaparició d’un pare absent (Eduard Fernández), s’enfrontarà a‘Liberté’, d’Albert Serra‘Liberté’; ‘Ojos negros’, de Marta Lallana i Ivet Castelo, i ‘El hoyo’, de Galder Gaztelu-Urrutia. Vuit propostes, en definitiva, valentes i renovadores, de les que miren cap endavant. 

Com era de preveure, no hi va haver sorpreses en les categories interpretatives. Greta Fernández i Maria Rodríguez semblen destinades a disputar-se el Gaudí a la millor actriu, amb permís de la debutant Carmen Arrufat per ‘La innocència’ i d’Aina Clotet  per ‘La filla d’algú’.Aina Clotet El duel promet repetir-se en categoria masculina, amb David Verdaguer i Eduard Fernández com a grans favorits davant de Karra Elejalde (‘Mientras dure la guerra’) i Sergi Lòpez (‘El viatge de la Marta’).

Notícies relacionades

La selecció de quatre nominades a la millor pel·lícula europea fa caure d’esquena: ‘Lo que arde’, d’Oliver Laxe‘Lo que arde’‘La favorita’, de Yorgos Lanthimos; ‘Retrato de una mujer en llamas’, de Céline Sciamma, i ‘Lazzaro feliz’, d’Alice Rohrwacher.  Quant al millor curtmetratge, premi sempre estimulant, els quatre elegits van ser ‘Suc de síndria’, d’Irene Moray‘Suc de síndria‘La higuera’, de Mikel Mas; ‘Después también’, de Carla Simón, i ‘Tahrib’, de Gerard Vidal. 

La gala d’aquest any dels Gaudí, produïda per Dagoll Dagom i dirigida per Jordi Prat i Coll, comptarà amb l’actriu Anna Moliner com a presentadora.

La «precarietat» del cine català

Isona Passola, President de l’Acadèmia, va advertir que 56 professionals «catalans o residents a Catalunya» havien sigut nominats en aquesta edició dels Gaudí malgrat haver treballat en produccions no catalanes. «Això és a causa de la precarietat en què treballem. Hem hagut de sortir a la desbandada per treballar», va denunciar Passola, embarcada des de fa anys en una difícil croada contra la precarietat financera en què treballa la indústria catalana del cine a causa de la crisi de TV-3, la caiguda de les subvencions i l’eclosió de les plataformes ‘online’, que han potenciat Madrid com a gran pol productiu d’Espanya.<br/>Dels 14 films en català, precandidats a aquests Gaudí, només tres arribaven al milió d’euros de pressupost i alguns tot just arribaven als 100.000.