Els poders ocults de Juan Gómez-Jurado

Antonia Scott –«l’ésser humà més intel·ligent del món», insisteix Juan Gómez-Jurado (1977)–, una dona freda i inconsolable, el ‘passatemps’ de la qual és «imaginar, durant tres minuts al dia, com matar-se perquè això la manté assenyada», caça assassins i criminals utilitzant la seva privilegiada ment. Gràcies a ella, i al seu company, el policia Jon Gutiérrez, bilbaí, gai, protector, sentimental i fan de Sabina, l’escriptor madrileny ha venut 280.000 exemplars de ‘Reina Roja’,on els dos personatges, «condemnats a encaixar tot i que siguin com el yin i el yang», debutaven fa un any. Ara ataca amb una segona entrega, ‘Loba negra’ (Ediciones B), amb una tirada inicial de 150.000, on continua demanant als seus lectors que guardin el secret de la sèrie. Igual que a qualsevol periodista que se li posa al davant: «Saps que no parlarem del llibre, ¿oi?», llança al començar l’entrevista. 

«Els agraeixo que protegeixin l’experiència de lectura. No entenc quina necessitat hi ha al món cultural de fer espòilers.Hi ha tràilers que t’expliquen tot el que passa a la pel·lícula. ¡Jo no vull saber què passarà! El lector és intel·ligent, no hi ha cap necessitat de donar-li tot mastegat», reitera el cocreador dels podcast ‘Totpoderosos’ i ‘Aquí hay dragone’, que comparteix amb Rodrigo Cortés, Javier Cansado i Arturo González Campos –amb qui va firmar ‘Batman mola más que tú’ i a qui acaba de prologar ‘Marvel ¡Que hermosa eres!’ (Minotauro)–.

Màfia russa a la Costa del Sol

Autor de set novel·les més, publicades a 40 països, Gómez-Jurado assumeix que tant ‘Reina Roja’ com ‘Loba negra’ tracten sobre «poders invisibles».En aquesta última, centra l’acció en una Costa del Sol colonitzada per les màfies, en especial la russa. «Cada setmana hi ha crims que no surten a les notícies perquè cal protegir el turisme i perquè com que es maten entre ells no afecta gaire la vida diària dels ciutadans». Són màfies, especifica en la trama, que blanquegen diners dels negocis de la droga, l’extorsió i la prostitució. Pel port de Màlaga, xifra, passen a l’any 200.000 contenidors amb tres milions de tones de productes, però només hi ha 11 duaners per controlar-los.

El cascavell al gat

Notícies relacionades

El Pirineu català més negre i criminal

Rosa Ribas: «Els secrets són necessaris»

Però no busca «denunciar res». Amb els seus llibres, en una època amb tantes «temptacions de lleure», només cerca, afirma,«divertir la gent i que aquesta s’enganxi i s’oblidi de Twitter, del mòbil». Ho diu algú molt actiu a les xarxes, amb milers de seguidors, que mai podrà dir que «les xarxes socials siguin un perill», malgrat que la seva sèrie tracta sobre un altre poder ocult, el control del ciutadà des d’internet. «A casa tinc la Siri [l’altaveu intel·ligent d’Apple]. Un amic em diu si no em fa por. ‘¿No portes tu tot el dia el mòbil a la butxaca?’, li responc. Si parles amb algú de formatges, poc després et salta un anunci de formatges..., vivim en escolta permanent des que fa anys la societat va decidir donar una part del nostre intel·lecte i la nostra consciència a un cercador. Tenim l’agenda al telèfon, les fotos en un núvol... Ho hem assumit. La pregunta és com li posem el cascavell al gat, com combinar les seves enormes bondats amb els enormes perills. El món és millor i també està més amenaçat».

Amb una mica d’inspiració en l’humor d’«Eduardo Mendoza amb el seu detectiu dramàtic i inversemblant alhora», Gómez-Jurado va abocant els seus referents. «A mi m’interessa tant Shakespeare com Batman, Plató com la Oreja de Van Gogh. És consubstancial als nostres temps, cada dia s’esborren més les fronteres entre alta i baixa cultura. La gent consumeix el que la diverteix i això és símptoma de maduresa com a societat. Pots reconèixer Hamlet a ‘El rei lleó’. Aquí hi pot haver ‘The Wire’ o les cançons de Sabina. Cada lector reconeix els seus codis».