Charli XCX: benvinguts a l'hiperpop

La britànica Charli XCX (el ‘XCX’ significa ‘petó c petó’, una firma) va poder haver sigut una altra artista dedicada a aquest pop sense veritables tornades ni riscos que domina les llistes de novetats de Spotify. Però després de la seva mala experiència amb les multinacionals, aquesta cantant i compositora va decidir anar per lliure i fer les coses al seu singular, estranya manera, sense abandonar la vocació del pop, el pop pur en majúscules i amb signes d’admiració. ¿Superpop? ¡Hiperpop!

El seu últim àlbum, ‘Charli’, representa la cúspide d’aquesta recerca d’un pop hipereficaç, però extraterrestre. I el millor fruit fins a la data de la seva col·laboració amb el col·lectiu PC Music, el membre capital del qual A. G. Cook produeix o coprodueix gairebé tots els temes. ‘Charli’, carregat de convidats de les escenes pop més dispars, és una celebració de la col·laboració i l’empatia en temps en què molts volen posar murs entre les persones i assenyalar amb el dit els qui surten de la suposada norma.  

En la seva presentació a Barcelona de divendres, a Razzmatazz 2, només hi va haver amor, una emoció salvatge que baixava des de l’escenari i es veia corresposta. Com en el Primavera Sound 2019, Charli va saltar a l’escenari sense banda ni molta distracció visual (un cub gegant i una cuidada il·luminació), sola davant el desafiament d’entretenir-nos durant una vintena de cançons. També com llavors, es va bastar i sobradament amb la seva veu i la seva entrega per entretenir, fer estremir i fins i tot inspirar.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Tan sols fent referència a la seva producció dels tres últims anys, Charli semblava recórrer els èxits d’una vida. Va començar d’una manera semirapera amb ‘Next level Charli’ i la maníaca ‘Click’, per després exhibir el seu art baladístic en ‘I don’t wanna know’. En ‘Vroom vroom’ ens va recordar el potencial rítmic del so d’un motor accelerant. ‘Gone’ podria ser la cançó de l’any, com també la balada èpica ‘White Mercedes’. Les segueix de prop ‘Official’, que va dedicar a una parella gai que la va visitar en una trobada amb fans. ‘Shake it’ va ser una festa ‘bounce’ amb components fabuloses de la comunitat LGBTQ+ local. En ‘Track 10’ es van creuar el sentiment festiu i un de gairebé apocalíptic; moment molt seriós.

Qualsevol se n’hauria anat a casa satisfet, però Charli encara tenia asos per ensenyar, com ‘Focus’ (el «keep it hot, Barcelona» és del tema), l’himne ‘I love it’, ‘Boys’ i ‘1999’. Razzmatazz 2 es va quedar definitivament petit per a aquesta geni del pop en aparent procés de definitiva explosió. Per fi.