EN EL TEMPORADA ALTA

Núria Espert: «Lorca és com un bon vi»

L'actriu, de 84 anys, recita els versos del 'Romancero gitano' al Teatre Municipal de Girona

zentauroepp50922096 icult191115181729

zentauroepp50922096 icult191115181729

2
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

El teatre és sinònim de vida per a Núria Espert (l’Hospitalet, 1935), actriu incombustible enamorada de Federico García Lorca. Al costat de Lluís Pasqual, un altre enamorat del teatre i la poesia de l’autor de la Generació del 27, torna a Lorca a Girona, on aquest dissabte i diumenge presenta 'Romancero gitano' al Teatre Municipal. «He vingut sovint a Girona. El més sonat va ser quan vaig fer 'Una altra Fedra si us plau', de Salvador Espriu, i la policia es va emportar Gabriel Renom», recorda respecte a l’any 1978, quan Espanya iniciava la democràcia amb problemes de llibertat d’expressió com va mostrar la persecució de Joglars per 'La torna'. Aquella Fedra que Espriu va escriure per a Espert va ser la primera col·laboració de l’actriu amb Pasqual, exdirector del Lliure que acaba d’iniciar una nova etapa al capdavant del teatre d’Antonio Banderas a Màlaga.

Pasqual era llavors un noi «amb cara d’adolescent», recorda Espert. La seva aliança s’ha fet més sòlida amb els anys, sobretot gràcies a la seva passió compartida per Lorca. «Pasqual ha sigut un puntal molt fort en la meva carrera. Li dec moltíssim», reconeix. Pasqual, que va dimitir com a director del Lliure fa un any amb molta polèmica, és un especialista en l’autor granadí que ha estrenat des de les seves peces menys habituals, com 'El público' fins a títols tan coneguts com 'La casa de Bernarda Alba', amb Espert com a protagonista.

Lorca entre amics 

Les paraules de Lorca adquireixen diferents significats segons l’època i la persona que les recita. «En l’espectacle unim els versos preciosos amb els comentaris que Llorca feia quan els llegia als seus amics», explica Espert. «Lorca és com un bon vi, guanya amb els anys», afegeix. «Quan recito Lorca no sento plenitud o felicitat. Només quan acaba la funció em sento feliç. Noto l’emoció brutal que la poesia produeix en el públic». 

Notícies relacionades

Lorca, assenyala, és més necessari que mai en un moment en què la cultura sembla que no importa. «La cultura està relegada, sembla que no pinta res», critica. «És com si no fos una eina necessària per millorar la nostra manera de viure». Les paraules de Lorca també ressonaran diferents ara, després de la pujada de la ultradreta a Espanya. «L’auge dels ultres hauria de fer-nos reflexionar a tots per saber en què hem fallat. Tots tenim part de culpa». I afegeix: «Del cataclisme del PP ha sortit una cosa espantosa que fa molta por». 

'Romancero gitano' arribarà al Romea de Barcelona al gener. «Em fa molta il·lusió tornar al Romea, teatre on vaig començar amb una obra infantil, 'Lali', quan tenia 12 anys». Llavors no podia imaginar que superada de llarg l’edat de jubilació seguiria al peu del canó. «Mai vaig imaginar que amb 84 anys continuaria actuant. Quan era jove mai el vaig pensar. Em vaig tornar boja més tard. ¡I estic encantada!».