La novel·la negra respira procés de la mà de Teresa Solana

Aclareix Teresa Solana que ‘Octubre’ (col·lecció Crims.cat d’Alrevés) «no és una novel·la sobre el procés o l’1-O». Tampoc «un pamflet sobre l’independentisme». «És massa aviat per fer ficció sobre això perquè encara no sabem què va passar exactament, però sí que reflecteix l’ambient, sobretot a Barcelona, des dels fets de la conselleria d’Economia fins al referèndum. Però vaig pensar que sí que podia mostrar aquesta percepció del sentiment col·lectiu i l’ambient del que es va viure», explica qui ha rescatat Norma Forester, mossa d’esquadra que el lector ja coneix de ‘Negres tempestes’ (Premi Crims de Tinta 2009) i ‘La casa de les papallones’.

«En una novel·la negra, a més del retrat social, el lector busca un crim», recorda Solana (Barcelona, 1962). I a ‘Octubre’ és el d’un actor retirat que apareix assassinat al barri de Gràcia. Sembla un robatori, però la víctima vivia amb una identitat falsa». D’investigar el cas, en un cos policial enrarit i tensat davant de l’1-O, s’encarrega Forester, «una ‘outsider’, neta d’un brigadista de Manchester», amb la seva peculiar família: un ‘ex’ gai, una tieta monja i ‘hacker’, una filla de passat okupa i ara cupaire, un marit forense...

«La trama negra és una excusa per parlar de les relacions familiars, dels companys de feina, amb les seves complicitats o animadversions..., de l’evolució dels personatges, amb les seves contradiccions i una gran gamma de grisos... això és més interessant que el crim», opina. 

Reflex de la societat catalana

Però el soroll de fons, encara que «tot és ficció», és molt present. «La Norma és una independentista de nova fornada, dels que ens hem tornat davant del que vam veure aquells dies, el seu marit no ho és. Els personatges són reflex de la societat catalana. Hi ha molta gent que no ho era i s’ha tornat independentista, gent amb la il·lusió de construir una societat més justa, feminista i republicana», assenyala Solana, que l’any passat va guanyar el Roc Boronat amb els relats de ‘Matèria gris’.

«Volia desdramatitzar això que hi ha famílies trencades i amics que no es parlen per l’independentisme, crec que són minoria. Només m’he enfadat quan alguns m’han dit ‘racista’ i ‘nazi’», afegeix una autora que ha aparcat l’humor marca de la casa desplegat en la seva sèrie dels bessons detectius, protagonistes de ‘Drecera al paradís’ o ‘Un crim imperfecte’. «Al començar a escriure tenia un to seriós, estava enfadada pels presos i això m’impedia distanciar-me», tot i que després, revela, sí que va buscar un final més humorístic.   

Notícies relacionades

«Les ferides de la guerra encara no estan tancades»

Teresa Solana, entre crisi i corrupció

Solana, que viu a Oxford –«Allà, fa dos anys sí que es parlava de Catalunya. Avui només parlen del ‘brexit’ i del canvi climàtic»-, ve sovint a Barcelona. A les seves novel·les només parla de barris que coneix, «com l’Eixample i Gràcia, que són més burgesos». «No vull escriure de barris que no conec on hi ha més tràfic de drogues i més delinqüència». Ara treballa en una altra novel·la negra que va aparcar per escriure ‘Octubre’, però no descarta en un futur plasmar el procés «en un gènere que no sigui negre».