Djavan: «El món està avui en erupció»

El Festival Internacional de Jazz de Barcelona rescata Djavan, un gran de la música brasilera, que no actua a la ciutat des del 1997. Serà aquest dijous al Palau, on presentarà ‘Vesuvio’, un àlbum inquiet en el qual traça metàfores sísmiques a propòsit de l’estat del món.

Fa 22 anys que no el veiem a Barcelona. ¿Com és això?

¿Sí, 22 anys? No sabia que hagués passat tant temps. Perquè hi vagi algú ha de convidar-me, i això no ha passat. És una pena, perquè adoro Barcelona i Gaudí és un dels ídols. Espero corregir-ho i tornar-hi més sovint.

Ens porta aquest nou disc, ‘Vesuvio’, ¿utilitzant el volcà com a símbol d’erupcions polítiques?

La cançó ‘Vesuvio’ va sorgir per reflectir la força de la dona, comparant-la amb el volcà, però aquest altre sentit també hi és, perquè el món està actualment en erupció. Estan passant moltes coses; el poble surt al carrer a reivindicar els seus drets. També al Brasil.

¿Particularment al Brasil?

Allà tenim una situació molt insegura amb un Govern imprevisible. Ningú sap què passarà, perquè cada hora que passa el Govern diu una cosa diferent i no dona pistes que tranquil·litzin la gent. Però no només passa al Brasil. És l’hora de la dreta a tot el món. Els valors estan canviant.

Seria difícil d’imaginar quan en els anys 70 la seva generació combatia la dictadura.

És clar, però el Brasil continua sent una democràcia, tot i que ens estigui quedant cada vegada més dura. Gràcies a Déu no hi ha una amenaça al sistema democràtic; això no podem dir-ho.

En les seves noves cançons, com la mateixa ‘Vesuvio’, s’insinua un Djavan menys brasiler i més pop.

En aquest disc hi ha dos o tres temes polítics a què vaig donar un tractament més pop perquè poguessin entendre’s d’una manera més fluida, però la meva música sempre s’ha basat en la diversitat. Tot el disc obeeix a aquest enfocament de sempre.

Era un adolescent quan els Beatles eren a dalt de tot. ¿Li van arribar?

Les meves grans influències són, d’una banda, els Beatles, i de l’altra, Luiz Gonzaga, cantant brasiler, del nord-est. Però em van arribar moltes més coses: Tropicália, la música africana, la música negra americana, la francesa, els ritmes de totes les regions del Brasil... I el flamenc, que m’agrada moltíssim.

Ketama va adaptar una de les seves cançons més populars, ‘Flor de lis’.

La van fer molt bé, amb una petjada flamenca i una identitat espanyola molt gran, però sense perdre l’ànima brasilera. Vam tenir una bona relació. Ara fa temps que no sé res d’ells.

I The Manhattan Transfer van comptar amb vostè en el seu àlbum ‘Brasil’ (1987).

Un disc en el qual la meitat de les cançons eren meves. Aquella va ser una època molt important de la meva vida. Molt fructífera.

Va morir João Gilberto. ¿Un referent?

Per mi, no tant com Luiz Gonzaga, però João Gilberto va influir a tothom. La seva manera de tocar la guitarra, de cantar... Va inaugurar una era en la música brasilera.

A ‘Vesuvio’ participa Jorge Drexler, cantant la versió en castellà de ‘Meu romance’. ¿Un tema influït pel bolero?

Sí, vaig voler fer una cançó que fos com un bolero espanyol en portuguès i, una vegada feta, vaig pensar que quedaria bé en espanyol, per treure-la al mercat hispà. Vaig convidar en Jorge a fer la seva versió i la cançó es va convertir en ‘Esplendor’. ¡Però no ens coneixem encara! Ens veurem ara, quan actuï a Madrid.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Des del 1976 no ha deixat de publicar discos amb regularitat. ¿És la seva vida?

Per complet, és la meva vida, la meva font de diversió, la meva felicitat. Disfruto cantant i component. Per a mi, fer cançons és una necessitat física.