Inmensos Cortini i Clark al MIRA Festival

El MIRA Festival del 2019 va assolir un parell de punts àlgids en la seva jornada de divendres: Alessandro Cortini (teclista de Nine Inch Nails) i el versàtil Clark (últimament gran compositor de bandes sonores, sobretot per a sèries) van provocar alguna síndrome de Stendhal entre el públic reunit a la Fabra i Coats.

L’italià va convèncer a based’atmosferes amenaçadores i aires de distopia de ciència-ficció, però també ganxos melòdics com si fossin robats de Depeche Mode. L’anglès va causar commoció amb la seva peculiar mania de superposar patrons rítmics salvatges (ara més ‘techno’ de Detroit, ara més ‘breakbeat’) i melodies elegíaques d’aire neoclàssic. En el potser millor moment, va recuperar en versió estesa aquell ‘Corroded hymnal’ que acompanyava les parts narratives a la inversa de la inoblidable sèrie de la BBC ‘Rellik’.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

El mateix dia van passar pels escenaris del MIRA (Main Room i Espai Zero, als quals hem de sumar els espais per a instal·lacions) artistes com la pianista Marina Herlop, que va mostrar el seu renovat interès pel pols electrònic i l’experimentació desencadenada; Troya Modet, DJ amb fixació per tempos baixos i sons estranys; el duo de R&B experimental Smerz, amb nous temes que van sorprendre per la seva majestuositat; la icona ‘dark ambient’ Roly Porter, acompanyat per l’artista visual MFO i la cantant Mary-Anne Roberts en un espectacle (‘Kistvaen’) d’arrels folk i puntes còsmiques, o l’artista de recargolat neosoul Perera Elsewhere, gairebé ‘easy listening’ després del desplegament apocalíptic de Porter.