Isabel Allende compara el conflicte català amb les protestes a Xile, França i l'Equador

Hi ha escriptors que se suposa tan endollats amb la realitat, tan atents al que passa, tan disposats a impregnar els seus llibres amb el que passa, que se’ls atribueix la condició de professionals de l’opinió i se’ls pregunta de tot –i sobre tot–. Va ser el que va passar aquest dilluns en la roda de premsa que va concedir la xilena Isabel Allende en la seva condició de Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, que concedeix l’Ajuntament de Barcelona i marca l’inici de Barcelona Novel·la Històrica, el festival del gènere que aquest any arriba a la setena edició. Va parlar del canvi climàtic, va parlar de Catalunya, dels refugiats, va parlar de Trump, va parlar de la situació actual a Xile i va parlar de Franco. Del premi va parlar més aviat poc.

S’ha tornat difícil ser algú i passar per aquesta ciutat sense opinar del que passa, del que passa amb majúscules, és a dir, el procés. Hàbilment, Allende va dir sobre això que «hi ha moviments d’incertesa i malestar a tot arreu del món», i va esmentar aFrança, Equador, Xile «i també Barcelona»; o no tan hàbilment, ja que el 'pack' condemna el matís. Com sigui, la supervendes va assegurar: «La gent jove està inquieta, i tinc la impressió que estem entrant en una època de canvis fonamentals». Com a natural d’un dels països que surten a les notícies, Allende es va permetre disseccionar el malestar xilè: «Ha sigut una sorpresa extraordinària. Xile sempre ha aparegut com l’oasi d’Amèrica Llatina, s’ha exaltat el seu progrés econòmic, però el que les bones xifres no mostren és la distribució dels recursos, de la riquesa. És una societat molt desigual i això no apareix en les xifres».

«Xile ha viscut durant anys en un sistema neoliberal imposat per Pinochet que es va poder implantar ferotgement perquè no hi havia representació laboral»; una que fes de contrapès, va dir. «El capital va tenir tota la llibertat possible. Aquest model no es va canviar en els governs democràtics, només es va ajustar». En aquest context, la crisi actual podia haver esclatat per la pujada del preu del metro, que va ser el que va passar, o per qualsevol cosa, va explicar l’autora de 'La casa de los espíritus’.

L’«imbècil» de Trump

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

¿Què va dir de Trump? Que és un «imbècil» per negar el canvi climàtic. ¿Del trasllat de Franco? Que «ja era hora». ¿Dels refugiats? «Ara que toquen a les portes d’Europa es parla de crisi, però sempre hi ha hagut refugiats». Aquest tema en concret no es va tocar perquè sí, o perquè l’actualitat, o perquè era la roda de premsa d’una escriptora amb la capacitat de parlar de tot, sinó perquè entroncava amb la premiada ‘Largo pétalo de mar’: al cap i a la fi, Allende posa els seus protagonistes –Víctor Dalmau i Roser Bruguera– a bord del 'Winnipeg', el barco en què més de 2.000 espanyols van viatjar el 1938 fins a Valparaíso per allunyar-se de l’Espanya franquista («van ser molt ben tractats i van aportar molt», va recordar). La novel·la abasta diverses dècades i segueix Dalmau i Bruguera fins al cop d’Estat del 73, és a dir, de cop a cop. «Em sembla interessant el paral·lelisme que vaig poder traçar entre el cop xilè i la guerra civil espanyola», va dir l’autora. Quaranta anys va estar la història al seu cap, des que va escoltar el relat que li va fer Víctor Pey del seu viatge al famós barco. A ell està dedicat el llibre, però no el va poder veure: va morir poc abans que li arribés el seu exemplar, fa un mes. Tenia 103 anys.

«Petites històries que han fet història» és el lema del Barcelona Novel·la Històrica d’aquest any, que el seu comissari, Fèlix Riera, va vincular a la història premiada de l’escriptora xilena. El festival es prolongarà fins dissabte amb xerrades i taules rodones que tindran lloc sobretot a la Biblioteca Jaume Fuster.