Anna Netrebko enamora el Liceu

Ja fa anys que Anna Netrebko es va convertir en la diva de la seva generació. La soprano russa va tornar al Liceu, on va debutar interpretant Iolanta de Txaikovski, aquest dilluns, amb un concert que celebrava els 20 anys de la reinauguració del Gran Teatre. La reconeguda intèrpret va tornar amb el seu marit, el tenor Yusif Eyvazov, el baríton Christopher Maltman i el director Denis Vlasenko com a companys de viatge.

La primera part va estar dedicada a Verdi; el duo ‘Già nella notte densa’ d’‘Otello’ va mostrar una Netrebko còmoda, un Eyvazov una mica erràtic i una Simfònica liceista sense gaire brillantor, però tot va canviar quan la soprano va interpretar un ‘Tu che le vanità’ (‘Don Carlo’) de manual, demostrant estar en plenitud: amplitud de tessitura, facilitat en l’agut, greus ferris i, sobretot, entrega absoluta. Després d’una poc entusiasta ‘Quando li sere al placido’ (Luisa Miller) d’Eyvazov, Christopher Maltman va aportar un ‘Pietà, rispetto, amore’ (‘Macbeth’) de gran solidesa, abans del duo ‘Ove son io?’, en què Netrebko va donar curs al seu poder de comunicació com a Lady Macbeth al costat d’un Maltman que hi va respondre amb excel·lència; ella va destacar com a gran soprano dramàtica de trets ‘spinto’ i sense por de res.

A ‘Tace la notte!’ (‘l trovatore’) hi va haver bona compenetració, amb les veus molt amalgamades.

Duel de personalitats

Notícies relacionades

Guerra civil versemblant

Un exercici de terror sense carisma

Eyvazov i Maltman van obrir la segona part, encara amb Verdi (‘Invano, Alvaro’, de ‘La forza del destino’), en un duel de personalitats, tot i que la veuassa del baríton es va imposar mentre Anna Netrebko apareixia per enlluernar amb un ‘Ebben?... Ne andrò lontana' ('La Wally', de Catalani) interpretat com un somieig. Eyvazov va estar molt còmode en l’ària de ‘Cavalleria’ abans del duo de Lehár ‘Lippen schweigen’ (‘Die lustige Witwe’), amb Netrebko i Maltman, i de dues curtes però significatives àries de Puccini més pròpies de l’apartat de propines, ‘E lucevan le stelle’ (‘Tosca’) i ‘O mio babbino caro’ (‘Gianni Schicchi’), coronat amb un ‘pianissimo’ etern.

D’‘Andrea Chénier’ de Giordano es va escoltar un eixordador ‘Nemico della patria’ per part de Maltman, per finalitzar amb el duo final, ‘Vicino a te s’acqueta’, a càrrec de la parella Netrebko-Eyvazov, que va confirmar el poder absolut de la soprano en aquest repertori.