El poder de Ketevan Kemoklidze

El Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu va acollir el recital de la mezzo Ketevan Kemoklidze, programat en col·laboració amb el festival de lied Life Victoria i dedicat a la mezzosoprano Giulia Novelli, l’avui desconeguda dona del tenor Francisco Viñas. Acompanyada d’un atent i sempre competent Ricardo Estrada des del piano, la cantant georgiana va obrir el foc amb òpera i ni més ni menys que amb la dificilíssima ‘Cançó del vel’ de la princesa d’Éboli del ‘Don Carlo’ verdià. Des de les primeres notes va impressionar l’entrega, la gosadia i l’adequada projecció que va imposar aquesta intèrpret, que demostra amb el seu cant que el seu ofici és la seva vocació, passant-s’ho genial a l’escenari i encomanant el seu públic amb el seu art i el seu entusiasme.

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

Amb la coloratura, els aguts i els greus ja temperats, Kemoklidze es va submergir en un ambient completament diferent com és el cicle de ‘Cants i danses de la mort’, de Mussorgski, quatre aproximacions poètiques sobre el final de la vida que van sonar amb el pes específic necessari, especialment l’última, convertida gairebé en un monodrama i servida en una veu profunda i ben mesurada. Si la complicada acústica de la sala va aportar una gran reverberació, no va ajudar gaire la borrosa dicció de la intèrpret, tot i que va assumir les tràgiques cançons amb prou pesar i expressivitat sense sacrificar l’afinació.

La segona part va ser un autèntic mostrari del repertori de la cantant; també es va obrir amb òpera, revisant àries d’autors tan dispars com Donizetti, Bizet, Rossini i Ponchielli, ajudant-se d’un gran ventall de Teresa Berganza i d’un bonic mantó de Victòria dels Àngels. Va culminar el recital amb les ‘Cançons negres’ de Montsalvatge, abans de dues propines, incloent-hi ‘Art is calling for me’ del musical ‘The enchantress’, de V. Herbert.