QUÈ FER AVUI A BARCELONA

El Cercle de Gràcia viatja als anys 60 amb el divertit musical 'Hairspray'

La companyia de l'entitat representa aquest cap de setmana aquesta comèdia colorista i integradora

Més de 40 actors canten i ballen dirigits per Guillem Peire, que firma la meritòria traducció al català

dscf8493

dscf8493

5
Es llegeix en minuts
Eduardo de Vicente
Eduardo de Vicente

Periodista

ver +

Sembla mentida però les companyies de teatre musical amateur fa temps que estan acceptant un repte que les professionals no volen o no poden assumir. En primer lloc, sortir del repertori predeterminat. No fa falta assenyalar, però, ¿quants dels grans teatres estan programant obres vistes ja un munt de vegades o importades directament de Madrid? Per continuar, ¿per què moltes d’elles han de ser en castellà si estan dirigides i protagonitzades per gent d’aquí? L’excusa que també la representaran fora de Catalunya no serveix, ja s’havia fet en altres ocasions una doble versió. Al cap i a la fi, fer una traducció i canviar d’idioma té un cost ínfim comparat amb les estructures d’un gran musical.

 

 

Probablement siguin qüestions comercials, per atreure més públic, però el cas és que estem perdent molt pel camí, quan companyies com Dagoll Dagom van marcar la ruta i a Madrid els musicals s’assemblaven més a una sarsuela que a un espectacle de Broadway. El grup de Bozzo, Cisquella i Periel continua donant guerra amb Maremar, per exemple, però gairebé ningú els segueix. I per això és bo mirar l’esforç irreductible d’aquests llogarrets gals com el d’Astèrix que són els teatres amateurs que intenten oferir productes diferents i en català. Bons exemples són el meritori Jesus Christ Superstar del Foment Hortenc (no, no era el muntatge habitual sinó una adaptació actualitzada amb una escenografia totalment diferent) o el Miss Saigon del Cercle de Gràcia (probablement l’obra més difícil tant musicalment com pel que fa a estructura amb què ningú més s’ha atrevit).

Tracy (Núria Martínez) a ‘Bon dia, Baltimore’. / ELXAVIXAVI

Vestuari colorista i simpàtiques coreografies

I aquest cap de setmana (¡últims tres dies!) hi ha l’oportunitat de disfrutar d’un altre espectacle únic. Es tractad’Esprai, títol català de Hairspray,  el divertit i integrador musical de Marc Shaiman,  Hairspray, compositor de grans bandes sonores comAlguna cosa per recordar o Sister act. L’acció s’ambienta als anys 60 i se centra en Tracy Turnblad, una noia una mica grassoneta que somia formar part dels ballarins del xou televisiu de Corny Collins. El número inicial, Bon dia Baltimore, atapeït d’optimisme, ens la mostra a casa seva i pel carrer cantant a tothom les seves ambicions. Apareix tota la companyia i ens sorprèn la riquesa i el colorit del vestuari. Fins i tot hi ha un exhibicionista amb gavardina (a la pel·lícula, era un ‘cameo’ de John Waters, autor de l’original). Tres noies vestides de lluentons fan les funcions del cor amb elegància i la protagonista (Núria Martínez) entona encertadament i no falla una nota. Això comença bé.

Tres noies amb lluentons formen l’elegant cor. / ELXAVIXAVI

Els nois més eixerits descobrim el programa dels seixanta de ball, amb un decorat molt lluminós i divertides coreografies molt de l’època presentat per Corny Collins (Guillem Talens), amb dues estrelles juvenils, el guaperes Link (Àlex Fuster) i la capritxosa Àmber (Txell Bou, que va ser Kim a Miss Saigon), filla de la productora del xou, Velma (Cris Vidal). A Mama, que ja sóc prou gran, les noies parlen amb les seves mares. L’escenari es divideix en tres per escoltar la reivindicació de les joves: Àmber, Tracy i la reprimida Penny (Lia Bou) davant les seves progenitores.

Els nois del xou televisiu es burlen de Tracy. / ELXAvixavi

Balls amb sabor afro i un home disfressat

Són campanes, oi? escenifica les fantasies amoroses de Tracy, que s’ha enamorat de Link i comença a veure alguna possibilitat, mentre que en la següent escena Velma explica com va aconseguir arribar a ser coronada Miss Baltimore utilitzant els seus encants sense cap tipus d’escrúpols. A El Madison, Tracy descobreix una nova manera de ballar més descarada seguint els passos d’uns companys negres de l’institut amb qui entaularà amistat malgrat la discriminació que pateixen per part dels blancs.

La protagonista aprèn nous balls amb els nois negres. / elxaVIXAVI

La relació entre Link i Tracy va creixent en Calen dos i la gran explosió arriba amb Això són els 60, en la qual les noies intenten explicar a les seves mares que els temps estan canviant. Està ambientada en una botiga (L’amagatall de l’obés) que pretén que Tracy sigui la seva imatge. Vestuaris estrambòtics, coreografies molt simpàtiques i especial protagonisme d’Edna (la mare i ara agent de Tracy) que, per seguir el costum de les dues pel·lícules (en les quals el personatge era interpretat per Divine i John Travolta), també és un home disfressat (Rafel Gràcia).

Una gran manifestació integradora tanca la primera part. / ELXAVIXAVI

Una manifestació i una gran cantant

El gimnàs és escenari d’una baralla formidablement coreografiada i arribem al refugi dels afroamericans on Mabel Cotorra (esplèndida Maria Romeu) es llueix abans que es tanqui la primera part amb una impactant manifestació a favor de la integració amb pancartes com «la TV és en blanc i negre». Una mica més d’una hora se’ns ha passat volant i ens ha fet riure i disfrutar.

Edna i Wilbur protagonitzen el número més divertit, ‘Tu no tens edat’. / ELXAVIXAVI

Després del descans, les tres coristes treuen una gàbia que representarà la presó on Tracy està tancada i la companyia executa un ball que simula gairebé un claqué. Després arriba el número més divertit de la funció (Tu no tens edat), l’inesperat ball d’Edna amb el seu simpàtic marit Wilbur (Bernat Fàbregues) que aixeca tants aplaudiments que obliga a fer un petit bis encara més hilarant. La cançó Sense amor (una de les millors) és interpretada en formació de quartet com a pròleg a un altre moment memorable de Mabel Cotorra, un tema amb aires d’himne gòspel que provoca un silenci respectuós.

 / ELXAVIXAVI / La brillant veu de Maria Romeu provoca un silenci respectuós.

Un desenllaç amb un ritme contagiós

Notícies relacionades

Arribem al tram final on se celebra el concurs per elegir la guanyadora de la competició televisiva al plató en directe i amb un gegantí pot de laca del patrocinador que amaga sorpreses. El colorit del vestuari torna a predominar mentre tots acaben ballant No pots parar el batec, un tema contagiós que aixeca al públic de les seves butaques per tancar l’espectacle amb brillantor.

El contagiós número final aixeca el públic dels seus seients. / ELXAVIXAVI

Un treball molt meritori al qual s’hi ha d’anar amb generositat. No és perfecte, per descomptat, tècnicament els micros fallen de vegades impedint entendre el text per complet i alguns actors sobresurten per sobre d’altres de més limitats (entre ells hi ha algun professional camuflat), però el resultat és molt satisfactori, aconsegueixen la complicitat de l’espectador i fan que es diverteixi durant més de dues hores sense defallir. Cal esmentar la titànica tasca d’un elenc que treballa sense cap retribució més que la de l’aplaudiment i la virtuosa direcció de Guillem Peire (hi ha moments en què et preguntes com poden ballar simultàniament 40 persones a l’escenari) que també ha fet una traducció modèlica de l’original. Tot un exemple i un mirall en el qual també s’haurien de mirar els autoproclamats professionals.

En aquest musical intervenen més de 40 actors. / ELXAVIXAVI

‘Esprai (Hairspray)’

Lloc:  El Cercle de Gràcia (Santa Magdalena, 12).

Horaris:  divendres 25 i dissabte 26 (21 h.) i diumenge (18 hores).

Preu:  de 5 a 12 euros.

Més informació:  www.elcercle.cat