Neil Young, força de la naturalesa a 'Colorado'

Tot i que semblava que Neil Young havia trobat uns pupils joves i atrevits, Promise of the Real (el grup del fill de Willie Nelson, Lukas), per acompanyar-lo feliçment fins al crepuscle, els vells vincles tiren i vet aquí un nou episodi, poc esperat, de la seva llarga aliança amb Crazy Horse. Parlem de la banda que l’ha acompanyat en moltes de les seves obres capitals des de fa 50 anys.

De la trobada en un remot estudi situat a les Muntanyes Rocalloses, al qual Young va fer portar tancs d’oxigen per si de cas, surt aquest disc irat i místic, raspós i malenconiós, fidel hereu d’una manera de fer que ha deixat empremta en tantíssimes escenes: punk, grunge, noise-rock, so Americana, trobadors il·luminats. A ‘Colorado’ hi ha una mica de tot, incloent-hi sensibilitat ecològica, urpades al sistema i cançons d’amor i Crazy Horse torna a renillar com en els vells temps, tot i que es deixa embolicar per un halo místic que matisa molts dels seus impulsos i els tenyeix de malenconia.

La tornada de Nils Lofgren

Amb una novetat formal: el guitarrista Frank ‘Poncho’ Sampedro abandona i cedeix el lloc a qui es va encarregar de suplir als anys 70, ni més ni menys que Nils Lofgren, alliberat en els últims temps dels seus compromisos amb Bruce Springsteen. El seu estilisme fi aporta nous matisos a aquesta versió del grup fins i tot sense desviar-se del que podem esperar del ‘so Crazy Horse’. Set anys després del seu anterior assalt conjunt, l’arriscat ‘Psychedelic pills’, el combo recupera aquí el seu ordre canònic i la seva gestió serena de la ira.

Young en dona una de calç i una de sorra: del mig temps campestre de ‘Think of me’ que obre el disc, a l’oceànica ‘She showed me love’, on adverteix de l’assassinat de la mare naturalesa en un trajecte de 13 minuts en què la banda sembla tocar moguda per una força gravitatòria. Hi trobem cançons emprenyades: ‘Help me lose my mind’, on Young predica més que canta fins a confluir en un cor purificador, i l’acusatòria ‘Shut it down’, clamant contra el canvi climàtic «en un món de fàbriques de carn».

Rebaixar l’electricitat no implica rendir-se: la recollida ‘Green is blue’ insisteix en aquestes temàtiques mediambientals i polítiques, i ‘Rainbow of colours’ apel·la a les essències baptismals dels «vells Estats Units». En canvi, ‘Milky way’, amb veus dolces i guitarres aspres, i ‘I do’, tancant el disc gairebé murmurant, apunten al sentiment i al romanç, reflexos de l’últim canvi de Young en la seva vida privada (el seu casament, l’any passat, amb l’actriu Daryl Hannah). Hi ha altres extrems d’aquest disc d’amplis contorns que Young vol explicar-nos millor a través d’un documental sobre la seva gravació, ‘Mountaintop’, estrenat aquesta setmana als Estats Units i que arribarà a Europa el 18 de novembre. JORDI BIANCIOTTO

ALTRES DISCOS DE LA SETMANA

Lieven Scheerlinck, artista folk belga establert a Barcelona, deixa de banda el solipsisme per concentrar-se en explicar les històries d’altres. Només per la calidesa i la meravella melòdica es nota que canta sobre gent propera i estimada. En el seu format físic, el disc té forma de caixa de fusta amb postals i un llibre de prosa. JUAN MANUEL FREIRE

Notícia: amb 89 anys, un dels grans mestres de l’art del trio de piano publica el seu primer disc en solitari –o gairebé: hi ha 3 peces a duo amb contrabaix. I ‘Ballades’, col·lecció de fabuloses peces pròpies –està el seu fetitxe, Poinciana– més alguns estàndards, està a l’altura del més sofisticat i elegant que ha gravat mai. Superclasse. ROGER ROCA

Notícies relacionades

Venècia mira al sud global en una edició marcada per Gaza

Salman Rushdie: "L’odi no és una força creativa, és molt millor abandonar-lo, apartar-lo"

El mallorquí celebra els 26 anys amb un àlbum embastat des del sentiment romàntic, la seva posició imponent com a artista triomfador (les seves xifres són d’escàndol), mirades al passat i atreviment (’¿Y tú qué?’). Un disc carregat d’harmonia –també vocal–, dissenyat i cuidat per a les masses en el que és un exemplar treball de pop urbà. IGNASI FORTUNY

Després de 38 anys de carrera, l’exbaixista de Sonic Youth s’estrena en solitari allunyant-se de tota complaença. Disc hostil, crepitant i socialment àcid d’art-punk hardcore, amb minimalisme industrial i espasmes sarcàstics (‘Air bnb’), cuinat de la mà de Justin Raisen (John Cale, Angel Olsen). Bona tornada. J. B.