Cimafunk convida a «gaudir, gaudir i gaudir»

Hi ha una música cubana cultivada al carrer i propagada a les xarxes que trenca idees preconcebudes i aporta nous sabors i aliatges rítmics: aquí tenimErik Iglesias, conegut com Cimafunk, amb la seva música fibrosa i sensual, es diria que producte d’un encreuament entre Marvin Gaye i Benny Moré. «Pot semblar que el funk i el son cubà estan distanciats, però al final tot ve de l’Àfrica», explica Cimafunk abans del seudebut a Barcelona, aquest divendres a la sala Barts,dins el Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Cimafunk ha impactat amb el seuprimer disc, ‘Terapia’, publicat fa dos anys i que ja té un relleu en camí. D’aquest destaquen cançons voluptuoses com‘Parar el tiempo’;material que majoritàriament gira al voltant d’eixos hedonistes. «La majoria de temes que em surten parlen de sexe, de disfrutar i de viure. Dels moments d’escapament de la vida. La sensualitat és bàsica, i el menjar, i tenir al costat la família», sintetitza Erik Iglesias, cantant i compositor nascut fa 30 anys a Pinar del Río, el nom artístic del qual fa referència al‘cimarrón’, l’esclau que es refugiava a les muntanyes buscant la llibertat.

País de barreja

Hi ha una consciència d’africanitat en la seva obra, reforçada per molts detalls.«Pancho Amat em va fer veure que, en la música tradicional de Nova Orleans, el ritme que fa el bombo és en realitat la clau cubana, i tot està relacionat», assenyala, si bé apunta que la identitat racial no és cap tema a la Cuba actual. «Moltes de les figures musicals emblemàtiques eren negres, com Benny Moré o Bola de Nieve, però aquest és un país molt barrejat: aquí tothom té alguna cosa de xinès, o d’espanyol, o d’àrab... Hi ha de tot, i s’ha perdut una mica això de classificar».

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Cimafunk, ¿és el símbol d’una nova escena cubana que trenca esquemes? «Soc un dels que més ha pogut arribar al públic gràcies a internet i a què he pogut fer campanyes, peròsempre hi ha hagut i hi continua havent gent inventant coses a Cuba», relativitza. En l’actualitat, remarca, floreixen propostes musicals variades per part de gent molt jove. «Fa només cinc anys no es veien tantes bandes joves, de ‘chamacos’, tocant tota mena de música: funk vinculat a la troba, o hip-hop, o rock, que també està guanyant molta força».

Gèneres que, afegeix, es converteixen en una cosa diferent després de passar per mans illenques. «El trap d’aquí ja és cubà, i el reggaeton també és diferent, una evolució de la timba». Innovador, però amb els peus en el llegat històric, Cimafunk opina que «el més a la moda que pots estar és cultivant el que ja es va fer». Demostrarà els seus poders al Barts acompanyat per set músics i disposat«a gaudir, a gaudir i a gaudir, i que la gent es torni boja».