L'Acadèmia de Cine premia Pepa Flores, Marisol, amb el Goya d'Honor 2020

L’Acadèmia de Cine ha decidit premiar Pepa Flores, Marisol, amb el Goya d’Honor 2020. L’actriu i cantant malaguenya, que va ser icona d’una generació a través de les seves moltes pel·lícules, rebrà el guardó per les seves «inoblidables interpretacions i per ser una de les actrius més estimades i recordades pel públic», segons la institució.

Pepa Flores, Marisol, recibirá el #Goya2020 de Honor en Málaga, su ciudad.https://t.co/FnCcM1ZALe pic.twitter.com/nrw4GCnxoL

— Premios Goya (@PremiosGoya) 23 de octubre de 2019

L’actriu, que va decidir apartar-se dels focus el 1985, va ser un fenomen de masses dels anys 60, la nena prodigi que va fer cantar, ballar i somriure Espanya amb les exitoses i populars comèdies musicals que va protagonitzar. Malgrat el seu retir mediàtic, Marisol ha reaccionat a la notícia i assegura sentir-se «molt honrada i agraïda per aquest reconeixement, i per això vull donar-li les gràcies a l’Acadèmia i desitjar molta salut al nostre cine», segons recull la mateixa Acadèmia.

En el seu pas a la maduresa va demostrar la seva capacitat com a actriu dramàtica en produccions dirigides per Juan Antonio Bardem, Carlos Saura i Mario Camus, a les ordres del qual va rodar ‘Los días del pasado’, treball que li va valer el premi a la millor interpretació femenina al Festival de Karlovy Vary.

El 1973 Flores es va unir sentimentalment amb el ballarí Antonio Gades (de nom Antonio Esteve Ródenas), amb qui va contreure matrimoni civil a Cuba el 5 d’octubre de 1982, i hi van actuar com a padrins Fidel Castro i Alicia Alonso, i es van divorciar el 1986.

Els inicis

‘Un rayo de luz’, pel·lícula amb què va conquistar el premi a la millor actriu infantil a la Mostra de Venècia, va ser el debut al cine d’aquella nena de cabells rossos i ulls blaus, l’estrella més brillant de l’espectacle patri per la seva bellesa, simpatia i desimboltura. Nascuda a Màlaga el 1948, els començaments del mite ‘Marisol-Pepa Flores’ es remunten a la seva participació en una actuació amb el grup de cors i danses de Màlaga a TVE, on va ser descoberta pel productor i representant Manuel Goyanes, amb qui va iniciar la seva carrera cinematogràfica.

La seva llegenda es va forjar des dels seus primers passos com a actriu i cantant perquè, a la recordada ‘Un rayo de luz’, a les ordres de Luis Lucía, amb qui també va filmar ‘Ha llegado un ángel’, ‘Tómbola’, ‘Las 4 bodas de Marisol’ i ‘Solo los dos’, van seguir ‘Marisol rumbo a Río’; ‘La nueva Cenicienta’, amb Antonio el ballarí; ‘Búsqueme a esa chica’, amb el Dúo Dinámico; ‘Cabriola’, dirigida per Mel Ferrer; i ‘Carola de día, Carola de noche’, de Jaime de Armiñán.

Els anys 70

Va començar als anys 70 treballant amb Juan Antonio Bardem (‘La corrupción de Chris Miller’ i ‘El poder del deseo’) i amb Mario Camus a ‘Los días del pasado’, una història de solitud i por en la qual va encarnar una mestra andalusa que lluita per retrobar-se amb el seu company sentimental, membre del maquis antifranquista.

A ‘Los días del pasado’, va compartir gran pantalla amb la seva parella i pare de les seves tres filles, Antonio Gades, amb qui també va col·laborar a ‘Bodas de sangre’ i ‘Carmen’, firmades per Carlos Saura.

‘Caso cerrado’, en el repartiment del qual figura un altre malagueny que en aquell moment començava a ressaltar, Antonio Banderas, és l’últim film de la protagonista de ‘La chica del Molino Rojo’ i de la minisèrie ’Proceso a Mariana Pineda’, en el currículum de la qual també figura l’obra de teatre ‘Quédate a desayunar’, amb José María Rodero.

A més, com a cantant va fer el seu últim disc el 1983, tancament d’una carrera discogràfica que compta amb prop de 500 cançons gravades i interpretacions en diversos idiomes.

Notícies relacionades

Serrat corona la seva trajectòria

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

També va representar Espanya al primer Festival OTI, on va aconseguir el tercer lloc amb el tema ‘Niña’ –i la seva última pel·lícula el 1985–.

Una carrera prolífica en la qual també figura la seva aparició a ‘El show de Ed Sullivan’, de la televisió nord-americana; gires internacionals, i nombrosos reconeixements. Una artista icònica que, encara que viu en l’anonimat, continua estant molt present per al públic.