NOVA ETAPA DE LA ICONA DEL CÒMIC

Corto Maltès viatja als seus orígens

'El dia de Tarowean', la nova aventura de Díaz Canales i Pellejero, acaba on comença la primera història del personatge, creada per Hugo Pratt el 1967

La història transcorre als Mars del Sud a inicis del segle XX, amb tribus indígenes en el regne dels rajans blancs de Borneo

031219 cortomaltes 16 9 elperiodico / periodico

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les primeres vinyetes de ‘La balada del mar salado’ en què Hugo Pratt (1927-1995) va presentar al món el 1967Corto Maltès, abans que es convertís en l’icònic mariner del còmic, mostraven el personatge lligat sobre unes fustes després de ser abandonat enmig de l’oceà Pacífic per una tripulació amotinada. ¿Què li havia passat? El guionista Juan Díaz Canales i el dibuixant Rubén Pellejero, que el 2015 van assumir amb èxit el repte de continuar la mítica sèrie (primer amb ‘Sota el sol de mitjanit’,després amb‘Equatoria’), tracen ara una veraç preqüela buscant l’origen del personatge‘El dia de Tarowean’, que acaba on va començar aquella primera historieta.     

La nova aventura, que publica Norma, en castellà i català i en doble edició en color i en blanc i negre, comença als Mars del Sud l’1 de novembre de 1912, que els marins de les illes Fiji anomenen el dia de Tarowean (dia de les sorpreses). Rescata un univers que evocaRobert Louis Stevenson, Jack London, ‘La vida es sueño’ de Calderón de la Barca –«el joc entre el somni i la realitat és molt prattià», apunta Díaz Canales (Madrid, 1972)– i el Sandokan d’Emilio Salgari: «És el món dels rajans blancs, el regne de Sarawak [Borneo], que a les acaballes dels imperis colonials va fundar un anglès [lord James Brooke, contrabandista i aventurer] que es va convertir en rajà», afegeix. 

Vinyeta de ‘El dia de Tarowean’ / díaz canales i  pellejero

És un escenari on no falten els talladors de caps ni personatges reals capaços de fascinar el guionista de ‘Blacksad’ (Premio Nacional de Cómic 2014)‘Blacksad’, com August Engelhart, «un boig naturista alemany que va muntar una secta a les illes Salomó on només s’alimentaven a base de cocos perquè creia que només així sobreviurien a un món que s’acabaria».

Segueixen els dos creadors fidels a la seva voluntat de crear «una obra d’autor que respecta l’atmosfera i peculiaritats de la sèrie però fusiona elements de Pratt amb aportacions pròpies», explica Pellejero, creador de Dieter Lumpen (Badalona, 1952), que va sentir la curiositat de remuntar-se a l’origen d’aquell primer àlbum. «Tenia dubtes sobre reprendre aquell Corto inicial encara no ben configurat, ‘destroyer’, groller i lumpen, o mantenir elements de l’elegància que caracteritza la resta de la sèrie. Al final vaig fer una fusió de tots dos en un Corto moralment encara per construir».

 / DÍAZ CANALS I PELLEJERO / Vinyeta d’‘El dia de Tarowean’

Notícies relacionades

A ‘La balada del mar salado’ «hi havia poques pistes sobre el personatge, saps que ell i Rasputín eren pirates al servei del Monjo», constata el guionista, que recorda que «Corto no és un àngel, és un personatge violent, que amb Pratt va matar moltes persones perquè viu en un món conflictiu dels primers anys del segle XX». «No ens volem quedar amb el mariner romàntic perquè després d’ell hi ha molt més», afegeix. Però Corto sempre opta per protegir l’oprimit, el feble o el marginat, aquesta vegada una jove invàlida venerada com una sirena com una deessa del mar, i un jove príncep empresonat. 

Ecologia i emancipació de la dona

En aquesta història hi entren també temes tan actuals com l’ecologia i l’emancipació de la dona. «No és anacrònic, apareixen de manera natural. El primer, a través d’un poble indígena, que són els primers que sempre han pogut veure que la sobreexplotació de la naturalesa era un perill per a ells i per a l’ecosistema», explica Díaz Canales referint-se a la tribu delsdayaks, que van veure com les potències colonials van espoliar els seus recursos, com l’arbre de la gutaperxa (la sàlvia del qual produeix una goma similar al cautxú), desforestant els seus boscos. Sobre el poder femení, recorden, «no és difícil trobar matriarcats fora de la societat occidental».

Temes:

Còmic