Ningú tira la merda com ell

«¡Paolo!». «¡Fratello!». «¡Ciao!». Ni una de sola de les converses que mantenen les desenes de persones que fan cua davant el número 86 del carrer Almogàvers és en català o castellà. Tothom parla italià. Tothom ha vingut a veureNoyz Narcos. El raper romà no és un qualsevol. El seu últim disc, ‘Enemy’, ha sigut escollit per la franquícia italiana de la revista ‘Rolling Stone’ entre els 15 millors de la dècada. Amb 40 anys, ocupa un espai similar al de Kase-O a Espanya. A Itàlia omple pavellons, però avui actua en una sala petita.

La discotecaThe Wolfcelebra el primer concert aquesta nit. Aquí mateix va obrir el míticPsicódromoel 1989. Després del seu tancament el 1992, el local ha tingut altres noms: Lokotron, Metalzone, Sr. Lobo... El seu actual gestor,Ramón Mas, va créixer al carrer veí de Joan d’Àustria i va ser client del Psicódromo quan era jove. Durant tres dècades el local va funcionar únicament com a discoteca, però després d’haver dirigit locals com Bóveda i Be Cool, Mas sabia que a Barcelona li falten sales de concerts amb un aforament per a 500 persones. Un any i mig després d’adquirir el local, ha arribat el dia d’estrenar el nou escenari i l’equip de so. I s’estrenarà amb la sala pràcticament plena.

Noyz Narcos té fama de díscol i es farà esperar. El raper xilè Mago Clyn, només havia d’escalfar l’escenari una estona, però acabarà rapejant gairebé una hora i mitja. Recita en castellà per a una audiència italiana. S’està «deixant la pell» amb les seves improvisacions sobre bases de rap hardcore per mantenir el públic atent i participatiu sense rebre ni una bronca. I té molt mèrit perquè Noyz Narcos sortirà una hora tard sobre l’horari anunciat. A Mago Clyn li sobra experiència. Forma part del col·lectiu barceloní T.R.U.E. (acrònim de Taller de Ritmes Urbans Escola) i està més que acostumat a escalfar eternes sessions de micros oberts pels barris.

«¡Buona sera, giovani!»

«Buona sera giovani», proclama Noyz Narcos com qui acaba d’entrar en un bar a prendre un caputxino. La resposta huracanada del públic gairebé li fa volar la gorra de beisbol. Centenars d’italians tenen el seu ídol a només un pam. Si estiren el braç podran xocar els punys amb ell. L’Institut Nacional d’Estadística té censats a Barcelona gairebé 53.000 italiansque suposen, amb diferència, la nacionalitat estrangera més nombrosa a la ciutat. Avui a la sala n’hi ha més de 400. Podríem dir que n’ha vingut un de cada 130. Alguns porten aquest bigotet tan característic del raper. Aquell home en cadira de rodes no ha esquivat cap obstacle arquitectònic per entrar. La sala és a peu de carrer. 

«Tutti i cazzo de giorni»,es llegeix a les samarretes que es venen a la paradeta de marxandatge. Traducció: tots els putos dies. És un dels versos estrella d’un raper famós per altres com «vinc de la ciutat de les falses esperances» i «Santa Maria mare de Déu, ningú tira la merda com jo». El discjòquei Gengis Khan li fa segones veus, però qui més crida a la impol·luta sala és el públic, que multiplica l’eco de les seves rimes amb una fúria inusitada.

«La meva merda és Wu-Tang», canta, referint-se als rapers novaiorquesos, però a les seves cançons també hi ha picades d’ullet a grups metal com Megadeth i Cannibal Corpse. En els seusritmes secs heretats del hip-hop del carrer dels 90es colen campanes de mort, cors d’església i ambients de pel·lícula de terror. Pels seus frenètics travallengües desfilen Nosferatu i el papa Ratzinger. A la pantalla, crucifixos, sang i làpides. Noyz Narcos engoleix la iconografia religiosa com abans va fer el black metal i la vomita en un context de rap del carrer. Alguns fan petons al cel. D’altres es pessiguen la samarreta a l’altura del cor, com mostrant un escut invisible de fidelitat indubtable.

El perfil fumeta completa el retrat del raper. «¿Quants fumadors hi ha a la sala?» pregunta. I el 80% del públic alça la mà amb orgull. Fa estona un xaval ha tret un porro llest per ser fumat. Un vigilant li ha cridat l’atenció i l’espectador li ha fet entendre amb un gest que no és per a ell, sinó per al raper, que el recull. «I ara em fumo la meva història i brindo en la teva memòria», canta a ‘My love song’. El públic coreja cada vers. Els més excitats, a crits. Les parelles, abraçades i en veu baixa. Quatre adolescents observen l’escena a una prudent distància. Paralitzats. Bocabadats.

La primera mitja hora serà devastadora; defensant cada rima amb una dicció poderosa. La segona, més atropellada i amb diverses interrupcions. Noyz Narcos no se n’anirà sense reivindicar el sorprenent èxit que ha tingut el seu últim disc: «Hem fet platí. ¿Qui cony s’ho esperava?», exclama, sabedor que la carrera d’un raper és més curta que la d’un ídol del rock. Però aquí està ell,expulsant rimes com una xemeneia en flames, aclamat per un públic que, durant una hora, creu haver tornat als carrers de Roma.

Una agenda paral·lela

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Això de Noyz Narcos no ha sigut una excepció. Louder, la promotora de concerts de Maurizio Corsetti, un milanès que va arribar a Barcelona fa nou anys, es va estrenar a la primavera amb el grup Colle Der Fomento. Hi ha una agenda de concerts italians paral·lela a la resta de l’oferta musical de la ciutat. Sense anar més lluny, demà el milanèsGué Pequenoactua al Razzmatazz 3. I d’aquí a dues setmanes arribaMahmood, guanyador del festival de San Remo, representant d’Itàlia a Eurovisió i puntal de la música urbana del seu país. Actuarà a la sala 1.