Say It Loud, un festival amb xarxa

«Volem demostrar que un festival no comercial pot programar artistes de primer nivell internacional». Amb aquestes paraules es mostren orgullosos els organitzadors del Say It Loud. Aquest cap de setmana se celebra la 12a edició d’un esdeveniment que no ha deixat de créixer i canviar en sintonia amb el seu lema: ‘Ciutat-Cultura-Comunitat’. Després d’uns primers anys buscant la seva identitat com a festival de músiques negres, avui s’erigeix com a punta de l’iceberg i punt de trobada musical del teixit cooperatiu i els projectes d’economia social de la ciutat.

En l’aspecte estrictament musical, aquest cap de setmana el recinte de Fabra i Coats acollirà una desena d’actuacions que van del reggae a la cúmbia electrònica i del jazz al hip-hop. Divendres, la jove rapera anglesa Little Simz compartirà escenari amb l’organista de soul Delvon Lamarr, i el llegendari discjòquei francès Cut Killer farà vibrar l’equip de so de Rebelmadiaq. I dissabte, els patriarques jamaicans Johnny Osbourne i Lone Ranger alternaran el micròfon en una vetllada que comptarà amb una sessió del col·lectiu brasiler Feminine Hifi, el ‘sonidero’ mexicà dels nord-americans Names You Can Trust i directes del jove ‘jazzman’ Yussef Dayes i els colombians Combo Chimbita.

Pocs festivals ofereixen tanta varietat de registres en només set hores de programació. I, no obstant, no és el cartell el que millor defineix la filosofia del festival. «Say It Loud és escollir el tipus de proveïdors amb els quals volem teixir aliances, és reinvindicar la Fabra i Coats com a equipament públic, és treballar amb una cervesa artesana tot i que això ens faci perdre diners al no tenir cap patrocini privat, és fer activitats d’accés lliure el segon cap de setmana... Tot això defineix el nostre model cultural i la nostra manera de fer comunitat», resumeix Xavi Urbano, membre de la cooperativa Quesoni que impulsa el festival. I, amb tot això, afegeix el seu soci Pablo Tudela, «volem calibrar el nostre nivell d’interacció amb el territori, amb la ciutat».

Antifeixista i veïnal

Say It Loud és només la nau capitana d’un projecte que expandeix la seva filosofia al llarg de l’any programant concerts estiuencs al Pati del Districte de Nou Barris o portant la flama antifeixista i veïnal del seu ‘sound system’ als barris. Els seus referents no són històrics festivals estrangers, sinó la llibreria cooperativa La Ciutat Invisible o les festes alternatives de Manresa. Els seus aliats naturals són projectes comunitaris, com ara la Llobregat Block Party i el Periferia Beat, i fins i tot festivals musicalment tan allunyats com l’AM Fest. El seu objectiu a curt termini és reforçar el rol dels equipaments públics i es qüestionen fins i tot si la seva oferta sempre ha de ser minoritària i localista. La seva obsessió a mitjà termini, contribuir a enfortir una xarxa d’estructures alternatives en l’aspecte econòmic, polític i cultural. El seu somni a llarg termini, «que darrere el nostre apareguin altres projectes amb filosofies similars», coincideixen Tudela i Urbano.

Els altres caps de cartell del Say It Loud són Coop 57, DiomCoop, AlterEvents, Quesoni, Sindicat de Manters, la Tremenda, La Bandolera i Garage Beer, projectes cooperatius amb què es resolen temes clau, com ara el finançament, la producció, l’oferta gastronòmica i la cervesa artesana que s’hi serveixi. Entre la trentena d’assistents al festival que cada any s’apunten a donar un cop de mà durant dues hores es pot trobar l’exdiputat de la CUP David Fernández o el guitarrista de la Fundación Tony Manero Lalo López. Totes aquestes dades defineixen la seva aposta cultural tant o més que la seva programació. A més d’un festival, el Say It Loud és la gran festa de la tardor en la qual tots aquests col·lectius es reuneixen entorn de la música, exhibeixen múscul i celebren un any més de resistència a la ciutat.

Una demanda històrica

Tots aquests anhels a mitjà i llarg termini topen amb una crua realitat: «Barcelona pateix una falta històrica d’espais públics on es puguin desenvolupar projectes no comercials com l’AM Fest i el Say It Loud, una cosa que ja hi ha en altres disciplines», denuncia Urbano, referint-se al Mercat de les Flors i a la xarxa de teatres. Mancar d’«una sala de concerts pública amb aforament per a 600 en una ciutat amb més d’un milió i mig d’habitants» significa treballar en equipaments no concebuts per acollir festivals. I això els implica, en termes econòmics, destinar el 30% del pressupost a muntar escenari i equip de so, fet que llasta tota possibilitat de rendibilitat. «Volem demostrar que es poden fer les coses d’una altra manera. Això és el que ens mou, però estant sempre en l’excepcionalitat és molt més difícil», lamenten.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

El lema d’aquesta edició és ‘Estima Coltrane. Odia el feixisme’. I, davant  la present situació política i la vaga general convocada per a divendres, el festival ha decidit retardar els concerts, però no suspendre’ls. És una manera, aclareixen en un comunicat, d’«intentar fer compatibles els espais de trobada necessaris amb les mobilitzacions previstes per a aquests dies».