CRÒNICA DE MÚSICA

Stefano Palatchi i la seva aventura en el jazz

El baix barceloní es consolida com un 'crooner' elegant i comunicatiu en la presentació a Luz de Gas del seu disc 'Crazy'

brc1325

brc1325

1
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

El reconegut baix barceloní Stefano Palatchi fa ja un parell de temporades que conjuga la seva activitat lírica amb una afició que dimarts a la nit, a l’escenari de la sala Luz de Gas, va fer un pas de gegant: presentar ‘Crazy’,un disc amb el repertori de ‘crooner’ que tant li agrada.

Els primers recitals que el cantant català va oferir mirant a aquest gènere van ser com un assaig previ a aquesta vetllada, en la qual va exhibir una veu allunyada de la que ha estat exhibint des de fa 30 anys als teatres d’òpera. Construint un món a part de la impostació lírica, Palatchi es deixa portar per camins que mostren una vocalitat pròpia dels especialistes del jazz de tots els temps, amb la diferència que la seva zona greu és impressionant com a, per exemple, ‘Sixteeen tons’. En la seva interpretació no aplica aquest fraseig tan característic del cant líric, no aposta per treure partit del seu control de ‘fiato’ per unir frases, sinó al contrari, es decanta per l’ortodòxia jazzística, amb més d’un declamat com a recurs.

Notícies relacionades

El repertori, amb ‘estàndards’ i cançons clàssiques i d’‘easy listening’, amb Sinatra com a pedra angular, també s’obre a la ‘chanson’ francesa, amb una excel·lent versió ‘Que reste-t-il de nos amours?’ de Trenet, o al jazz italià, amb aquesta ‘Che bombola!’ que teatralitza com ningú. L’encís de la seva veu fascina en autèntics himnes com ‘The shadow of your smile’, ‘Let me try again’ (no inclòs al disc) i una de les seves cançons de capçalera: ‘My way’, on sí acaba amb un agut operístic brindant un color característic.

Palatchi no podria haver aconseguit la perfecció si no s’hagués sabut envoltar d’un equip d’experts, amb fantàstics arranjaments de Bernat Hernández, que l’acompanya al contrabaix, però també del virtuós trompetista David Pastor, del saxo i del clarinet de Jordi Santacana, de Josema Martín en la percussió i de Francesc Capella al piano, qui al disc és reemplaçat per Filippo Fanò, autor de l’arranjament de ‘Che bambola!’. Una aventura musical que obre per a Palatchi, i els seus seguidors, tot un món nou.