'Ohio': Els Estats Units a l'ombra de l'11-S

Un fèretre sense cos. Un poble d’Ohio cobert de vermell, blanc i blau retent homenatge a uns dels seus caiguts, al tercer fill mort en combat de la família Brinklan. Stephen Markley arrenca així ‘Ohio’, jugant amb l’imaginari que la història del cine ens ha inoculat. No, no som davant d’una obra ambientada en la guerra del Vietnam, sinó en ple segle XXI.

‘Ohio’ es desenvolupa al llarg d’una sola nit. Deu joves componen el mosaic de protagonistes. Quatre d’ells tornen a la fictícia New Canaan per unes hores a causa de diferents motius. Així les coses, trobem dos escenaris. D’una banda, el present. Una nit eterna que transcorre reposada durant les gairebé 600 pàgines de la novel·la, amb un to carregat de desànim i desencant davant d’una existència que els ha defraudat. D’una altra, l’adolescència. Un moment de canvi i de creixement personal, una època en què tot es viu amb una vehemència més elevada que en qualsevol altra etapa de la vida. ¿Com ho aconsegueix? A través d’una descripció molt vívida de tots aquells instants que ens marquen per sempre. El primer amor, els inicis en el sexe, el dolor extrem de l’engany, la rellevància de les amistats forjades en aquella fase.

Tot això podria sonar a una obra sense més rerefons, però Markley l’ambienta en els anys posteriors a l’11-S. El panorama social i polític dels Estats Units, les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, el racisme, l’ascens de l’extrema dreta, la recessió econòmica, l’addicció a les drogues, la violència sexual. Pel llibre pul·lulen una sèrie de mals que han fuetejat la població nord-americana de tal manera que han alterat la quotidianitat dels ciutadans. No només escull tots aquests elements com a teló de fons. Els introdueix en els diàlegs, en les seves preses de decisions, en la manera de reaccionar a les notícies i en la crispació social. Markley intenta a tota hora no prendre’n partit, mostrar les dues cares de la moneda, fent així d’advocat del diable.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

L’estructura de l’obra es compon de quatre parts, més dues més a manera d’introducció i epíleg. Cada una se centra en la narració d’un personatge –Bill, Stacey, Dan i Tina– i podrien funcionar com un llibre independent. Els protagonistes d’una part s’entremesclen com a secundaris en la següent, i se’ns va mostrant la vida a New Canaan. A l’acabar la lectura sents l’impuls d’anar-te’n a la primera pàgina i començar de nou per buscar totes aquestes connexions que, fins a no conèixer el recorregut de cada un d’ells, no aconsegueixes fer.

Estic segura que més d’un dubtarà sobre si ‘Ohio’ és una novel·la de gènere mentre avança per les seves pàgines. És cert que té ingredients de denúncia social, però el to en alguns moments no sembla encaixar del tot amb els cànons establerts. Serà necessari arribar a l’última part de les quatre perquè els dubtes es dissipin per complet i que la imatge mental de conjunt prengui vida al teu cap. I caram si ho farà.