MIRADOR
Plácido Domingo ja és només una llegenda als Estats Units
placido domingo dimite como director general de la opera de los angeles /
Ha escollit la sortida més digna. La direcció de l’Òpera de Los Angeles era l’últim fil que mantenia unit Plácido Domingo amb el mercat laboral nord-americà, i el llegendari artista espanyol finalment ha optat per renunciar. I amb aquest gest –que molts donaven per fet fa setmanes– s’acaba una etapa de glòria en la trajectòria del cantant, director d’orquestra i gestor, però també en la indústria de l’òpera nord-americana, a la qual Domingo va arribar per construir gairebé del no-res dues companyies que es van convertir en fonamentals en el circuit del país.
A partir d’aquest agost fatal per al madrileny, hi havia hagut als Estats Units un lent degoteig de cancel·lacions de contractes amb coliseus amb els quals Domingo tenia compromeses actuacions, com els de Filadèlfia, San Francisco o Dallas. Llista a la qual es va unir la Metropolitan Opera de Nova York la setmana passada en un confús episodi. De ‘motu proprio’ o animat per la institució, va renunciar a totes les funcions que tenia programades aquesta temporada, tant de ’Macbeth’ com de ’Madama Butterfly’, deixant enrere més de 50 anys d’estreta col·laboració.
Amb la seva renúncia a l’Òpera de Los Angeles, que molts donaven per feta fa setmanes, s’acaba una etapa de glòria en la trajectòria del cantant
Aquest cas va ser especialment dolorós, ja que van ser els mateixos treballadors del coliseu novaiorquès que van torpedinar la seva presència. A l’Òpera de Los Angeles –on segueix endavant una de les dues investigacions que s’estan realitzant sobre les denúncies– l’esperava, a més del seu despatx de director, el seu primer ’Roberto Devereux’, un debut en un paper belcantista que s’uniria a la seva llarga llista de rècords.
Amb la renúncia a la direcció de l’Òpera de Los Angeles –que la companyia californiana ha agraït sense deixar d’esmentar la immensa aportació de l’artista a la lírica en aquesta ciutat–, Plácido Domingo als EUA és ja una llegenda.
Ja se sap que a Europa i a Àsia la percepció del problema ha sigut molt diferent: no tan sols no se li han cancel·lat contractes, sinó que a més els hi estan oferint des de Rússia per tapar aquests forats que començaven a abundar a l’agenda de l’artista, i se l’espera en els que ja tenia a Suïssa, Àustria, Itàlia, Alemanya, Polònia, Anglaterra i Espanya. Europa li obre les portes i així li han demostrat al Festival de Salzburg, en el qual no només el van recolzar amb un comunicat de la directora, sinó que, el més important, va ser rebut amb una ovació quan va interpretar ’Macbeth’ dues setmanes després d’esclatar el cas.
El recolzament de la professió a aquest costat de l’Atlàntic ha sigut unànime, excepte per una acusació d’una extreballadora d’una discogràfica a Alemanya. Els directors de diversos teatres, al contrari, han emès comunicats institucionals en els quals s’invoca la presumpció d’innocència i en els quals es remarca l’actitud i el comportament sempre exemplars de Domingo. Un dels últims a sumar-s’hi ha sigut el seu col·lega i amic Josep Carreras, amb qui va compartir extenses i intenses aventures artístiques com la de la milionària gira dels Tres Tenors juntament amb Luciano Pavarotti.
