ENTREVISTA

Jeppe Gjervig: «Quan els grans bancs la caguen són els de baix els que són castigats»

El guionista danès, autor de 'Borgen', presenta la seva nova sèrie, 'Follow the money', al Serielizados Fest de Barcelona

zentauroepp50106840 icult retrat del  showrunner  dan s jeppe gjervig autor de l190928190706

zentauroepp50106840 icult retrat del showrunner dan s jeppe gjervig autor de l190928190706 / Xavier Torres-Bacchetta

4
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Hi ha alguna cosa podrida a l’Estat deDinamarca. Molt més enllà del retrat de l’amoralitat queWilliam Shakespeareva deixar plasmat a Hamlet, al subsol de la Copenhaguen actual també s’amaga un món tèrbol i inquietant. Un món que el guionista danès Jeppe Gjervig ha teixit en la seva nova sèrie‘Follow the money’,que ha presentat aquest cap de setmana al Serielizados Fest, el festival internacional de sèries de Barcelona.

Un detectiu traumatitzat i amb insomni, un jove estudiant que treballa per a un misteriós narcotraficant conegut com a Marco i una empleada de la banca frustrada amb la seva vida que opta per rentar diner negre. Ells tres ens guien per una fosca història sobre el crim organitzat que té pinzellades de‘The Wire’,de la pel·lícula noruega‘Insomia’(readaptada per Christopher Nolan) i de les novel·les de Roberto Saviano.

Conegut especialment per ser rere el guió de‘Borgen’,obra capital de la ficció política, Gjervig presenta ara a Espanya la tercera temporada d’una sèrie amb una nova història que ha arrasat a Dinamarca, i que ha estat premiada com a millor sèrie nòrdica de l’any.

-Cada cop més escriptors es passen a la televisió com abans feien amb el cine. ¿Com es veu això des del món del guionista?

Hi ha tantes bones sèries i idees que no importa d’on vinguin. Si és el cas d’un autor literari que ara vol passar-se a la tele això em sembla fabulós, igual que si es tracta d’un policia que treballava als carrers. Si tenen bones històries a explicar i saben com fer-ho jo vull veure-les.

 Amb ‘Borgen’ vas fer que la política danesa fos sexi i ara has fet el mateix amb el crim financer a ‘Follow the money’. ¿Com es transvasen mons tan complexos a la televisió per al gran públic?

Crec que es deu a la gran quantitat d’hores que dediquem a investigar i entendre el tema. Quan fas drama de temes tan complexos és totalment crucial tenir prou temps per entendre aquest món, perquè sinó explicaràs males històries. No és només explicar la realitat o alguna cosa que se li sembli sinó fer una cosa entretinguda. Les històries que enganxen requereixen submergir-se en aquest tema. Per sort, a DR (radiotelevisió pública danesa) donen temps perquè els guionistes desenvolupin les seves històries.

 Vas saltar de ‘Borgen’ a ‘Follow the money’ perquè, segons vas dir, el crim financer era llavors més important. Tenint en compte que el veritable control de tot s’exerceix des dels bancs i les grans empreses, ¿no és realment més política aquesta nova sèrie?

Sí, podries dir això. ‘Follow the money’ és crítica amb el cinisme que hi ha a les capes més altes de la societat. Respecto a molta de la gent que té èxit en els negocis, però amb aquesta sèrie volíem retratar aquest cinisme, amb poca gent moral. La manera com funciona aquest capitalisme és que la moral no és la part més important, així que sí, podem dir que aquesta sèrie és fins i tot més política.

-És especialment terrorífic veure com aquest crim financer també perjudica les classes més baixes...

La part frustrant que em va fer interessar pel crim financer és que quan grans institucions com els bancs s’equivoquen, aquestes decisions s’escampen per tota la societat. Els responsables d’aquestes crisis s’escaquegen de la justícia i són d’altres els que són castigats. Així ho vam veure en la crisi de Wall Street. És una bogeria. El rodatge de ‘Follow the money III’ va coincidir amb l’escàndol més gran de blanqueig de diners de la història de Dinamarca que va colpejar el banc més important del país. Durant molt temps han culpat els subalterns, no els caps.

Potser això és el que fa que, com a ‘Breaking Bad’

Totalment. Si els de dalt no actuen amb moralitat, doncs és evident que els de baix tampoc ho faran.

-La ficció et permet crear més aquesta sensació personal que un documental. Amb la teva dilatada experiència en aquests temes, ¿creus que la televisió és tan clau com el cine fent política?

És complex. Les dues sèries van ser produïdes per DR, una cadena pública que sempre és criticada per ser política. Jo no ho crec. Amb ‘Borgen’ va ser molt important per a nosaltres no fer una sèrie que mostrés les esquerres com a bones i les dretes com a dolentes. Volíem fer una sèrie per a tots els danesos, no política, i que es fessin preguntes sobre el sistema. Amb ‘Follow the money’ diria que és un atac directe a les acomodades altes esferes econòmiques. Va ser la meva reacció de frustració contra la crisi financera i el fet que la gent avariciosa pogués fer tant de mal als altres.

Notícies relacionades

 ¿Ino va patir pressions per la incomoditat que la sèrie podia generar al sector econòmic?

Són tan poderosos que no els importa el que pugui dir una sèrie de televisió. Critiquem els bancs, però ells ja sabien que l’havien cagat. Aquesta última temporada potser ha emprenyat més persones perquè vam saber descriure com els bancs blanquegen diners il·legals a Dinamarca mentre es destapava l’escàndol real. Potser no els va semblar gaire graciós.