James Rhodes, el professor de música clàssica

Mai s’ha cansat de repetir que la música clàssica va canviar la seva vida, sobretot després d’haver sigut víctima d’abusos sexuals a l’escola. Per això, després de l’exorcisme que va suposar el seu llibre ‘Instrumental’,ara James Rhodes ha volgut homenatjar els compositors que més han influït en la seva carrera en un preciós volum il·lustrat per Martin O’Neill en el qual ha intentat bolcar els seus coneixements des d’un punt de vista divulgatiu.

‘Playlist. Rebeldes y revolucionarios de la música’ neix amb un propòsit, servir d’introducció a un terreny tan vast per als no iniciats com és la música clàssica i fer-ho des d’una perspectiva despreocupada i didàctica.

«L’educació musical està en crisi i és necessari reivindicar-la. És un territori massa aclaparador i el que he pretès amb aquest llibre és crear un trampolí per descobrir un nou món», explicava James Rhodes en la presentació de la seva nova obra. «No sé fins a quin punt pot tenir un caràcter curatiu, però tinc claríssim que la música aporta una mica de llum a una vida de merda. Necessitem la creativitat, l’art, perquè és un vehicle per canviar les coses».

Per a aquest volum ha escollitset compositors. A Bach el defineix com «el padrí», perquè segons Rhodes, sense ell la música no existiria, «ni Beyoncé ni Rosalía», diu fent broma. Mozart és «l’home màgic», perquè era capaç d’escriure partitures sense una sola correcció i treure sis discos cada any. «¿Podria Rihanna o Coldplay fer una cosa semblant?», diu al llibre. Beethoven seria per a Rhodes «la primera estrella del rock», «el Freddy Mercury de la seva època», Chopin, «l’home de la mitjanit», i Schubert és definit com «el petit bolet» per la seva baixa estatura en contraposició a Rachmaninov, «la mala cara de metre vuitanta». Finalment, Ravel és pur «torbament i sorpresa».

«Va ser molt difícil fer una selecció. Hi ha tants grans mestres... En tindria per a molts volums més, però, per començar, n’hi ha prou».

Experiència completa

A més d’anècdotes i dades biogràfiques que ajuden a entendre les obres des d’una perspectiva contemporània, Rhodes analitza dues composicions de cada autor i ha creat una llista de Spotify perquè l’experiència sigui completa, perquè mentre llegim els seus textos puguem escoltar la peça per aconseguir un coneixement major sobre la peça d’una manera molt intuïtiva.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

«Odio la segregació de la música en classes altes i baixes. Necessitem integrar la música clàssica dins de la cultura popular», continua Rhodes. Potser per això, el llibre està trufat de referències a artistes que operen en l’actualitat perquè les noves generacions puguin acostar-se sense prejudicis cap a aquesta disciplina, citant des de Kayne West i el seu àlbum ‘Yeezus’ a John Cage, passant per aquelles pel·lícules en les quals apareixen els temes esmentats. 

El músic i escriptor fa diversos anys que viu a Espanya, que ha definit com «Disneylàndia comparat amb Londres». Aquí ha trobat una nova família, intenta perfeccionar l’idioma dia a dia i té pensat treure’s la nacionalitat espanyola. «També tinc ’playlists’ amb cançons d’Extremoduro, Estopa, Serrat... i Luis Miguel, ¡quin nivell!». No té gaires ganes de tornar al seu país d’origen, el Regne Unit, sobretot després del ‘brexit’. ¿Com seria una ‘playlist’ sobre el ‘brexit’? «Una porqueria».