'The I-land': una illa, sí, però no, no és 'Perdidos'

Cinc homes i cinc dones joves es desperten en una illa deserta sense saber qui són ni com hi han arribat. Ningú recorda ni el seu nom. Aparentment, no es coneixen entre ells. Tots vesteixen una camisa blanca similar i assumeixen que els seus noms són els que apareixen a les etiquetes vermelles de les camises. Comença el joc.

L’evocació o el record de ‘Perdidos’ és més que evident. També totes les històries de nàufrags del cine i la literatura, de ‘L’illa misteriosa’ a Robinson Crusoe; de fet, un personatge que apareix al tercer i al setè episodis s’anomena Dafoe, el més semblant a l’autor de Robinson Crusoe, Daniel Defoe. Com a l’exitosa sèrie de J. J. Abrams,The I-land juga amb el temps i les realitats. Però tot això és a partir del tercer episodi, el medul·lar, el que en dona les claus. Els dos primers són alguna cosa així com la lluita per la supervivència i el coneixement. ¿Qui som i què nassos fem aquí?

Neil LaBute, productor executiu de la sèrie, director de l’episodi inicial i guionista dels quatre primers, només s’havia acostat al gènere fantàstic o a la ciència-ficció amb elremake que va fer el 2006 de Wickerman. El seu fort sempre ha sigut la tragicomèdia cínica i absurda, com ‘En compañía de hombres’ i ‘Amigos y vecinos’. Però aquests films són de finals dels 90 i, des d’aleshores, LaBute ha fet massa tombs. Aquesta minisèrie no el recuperarà.

Perquè més enllà de la relativa originalitat argumental, les similituds amb altres sèries, la producció limitada i alguns efectes una mica potiners –l’atac del tauró al primer capítol–, el problema principal deThe I-landés que moltes situacions i converses s’allarguen innecessàriament.

Per això té un ritme o bé repetitiu –sobretot pel que fa al personatge de Chase (Natalie Martinez), que es passa tota la sèrie demanant la confiança dels altres quan ella no confia en ningú– o bé atropellat: a l’episodi quatre s’amunteguen els records de les vivències de tot el grup.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Hi ha altresllacunes de guió, com la misogínia inicial de la noia anomenada K. C. (Kate Bosworth). ¿Com sap que odia les dones si fins ben entrada la història no recorda res? Amb tot, més tipus televisió B que una altra cosa, panoràmiques de l’illa, selves, cossos bronzejats i taurons inclosos, com a divertiment de cap de setmana, es pot veure sense problemes.

‘The I-land’ es va estrenar el 12 de setembre a Netflix