'Los años más bellos de una vida': la història d'amor etern entre Trintignant i Aimée

Han passat 53 anys des que les seves vides es van unir gràcies a ‘Un home i una dona’, la pel·lícula que va suposar el reconeixement definitiu per a les carreres del director Claude Lelouch i l’actor Jean-Louis Trintignant. Ara tots dos tornen a reunir-se per tancar un cercle de relació professional i personal en ‘Los años más bellos de una vida’,un tendre i bonic relat de senectut que recupera els personatges de la cèlebre cinta guanyadora de la Palma d’Or de Cannes per atorgar-los el final que mereixen al cor dels espectadors.

En aquest capítol final, el que va ser un pilot de carreres trencacors (Trintignant) es troba en una residència de gent gran i pateix Alzheimer. No recorda què va fer el dia anterior, però sí cada detall de la seva història d’amor amb Anne (Anouk Aimée). Ella accedirà a visitar-lo i entre ells s’establirà una complicitat que parteix dels records per donar una visió lluminosa d’un present que encara val la pena ser viscut.

«Jo m’havia retirat del cine. Estic malalt, i gairebé no em puc moure, però Lelouch em va convèncer. No vaig poder dir que no, perquè em cau molt simpàtic. És una persona optimista, i jo soc el contrari. Prefereixo la gent que no pensa com jo», explica Jean-Louis Trintignant en unaentrevista telefònica amb EL PERIÓDICO. «Em va dir que era un miracle que els tres fóssim vius, que si miràvem la nostra agenda telefònica, ¿qui quedava de la nostra època?, i que això calia aprofitar-ho d’alguna manera, que era un senyal».

Claude Lelouch, que sí que ha pogut visitar el nostre país per presentar la pel·lícula, reconeix que li va costar molt convèncer Trintignant, que està a punt de complir 89 anys. «Primer es va negar en rotund a fer la pel·lícula, però quan tinc un afany res em pot parar. Així que li vaig dir que teníem el deure de fer-la i que, si no li agradava, no s’estrenaria. Encara bo que li va encantar», diu fent broma el cineasta de 82 anys.

El director volia allunyar-se del model de pel·lícules que aborden la tercera edat des del drama (sense anar més lluny, ‘Amor’, de Michael Haneke, protagonitzada pel mateix Trintignant) i compondre una pel·lícula lluminosa sobre les segones (o terceres) oportunitats. A ‘Los años más bellos de una vida’ superposen les imatges del passat amb les elucubracions d’un present banyat per la fantasia. El protagonista imagina que s’escapa amb el seu antic amor per recórrer aquells llocs que van ser testimonis de la seva història. Així, acaba per reconciliar-se amb els errors del seu passat.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

«Lelouch és un il·lusionista. Va aconseguir fins i tot que em posés de nou al volant d’un cotxe quan creia que ja no tornaria a poder tocar un volant», continua l’actor. També li va donar l’oportunitat de recitar poesia a la pel·lícula, una de les seves grans aficions. «Vaig començar llegint Jacques Prévert quan tenia 18 anys i, de mica en mica, vaig anar descobrint les seves obres més compromeses ideològicament. Des d’aleshores he sigut un apassionat de la poesia, però tinc un inconvenient, només llegeixo en francès, perquè crec que en la traducció es perd part del significat. Per això no conec en profunditat Federico García Lorca com m’hagués agradat», explica Trintignant.

L’actor reconeix que disfruta treballant amb directors intrèpids, marginals i a contracorrent, entre ells grans mestres que componen la seva filmografia com ara Bertolucci, Rohmer, Chabrol, Kieslowki, Haneke i Costa-Gavras. «Pot ser que la gent cregui que Lelouch no és un aventurer, ¿però, qui s’atreveix a rodar una pel·lícula en set dies? Com deia Agnès Vardá, el cine d’autor ha de ser ràpid i amb molt pocs diners, així que aquesta pel·lícula és, en aquest sentit, la més autoral que he fet», culmina l’actor demostrant el seu afilat sentit de l’humor.