DOL EN EL MÓN DE LA MÚSICA

L'últim i massiu adeu a Camilo Sesto

Fins a les 20.00 hores estava previst que es pogués vetllar el cos del cantant a la seu de la societat d'autors, al carrer Fernando VI, 4, de Madrid

vid-20190909-wa0003 / periodico

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Des de primera hora del matí centenars de seguidors de Camilo Sesto han començat a fer cua a les portes de la SGAE per fer l’últim adeu al mític cantant i compositor mort als 72 anys per una insuficiència renal. 

Tot i que els últims anys havia estat allunyat dels focus per culpa d’una salut cada vegada més deteriorada i es deia que vivia pràcticament aïllat al seu xalet de Torrelodones, el cert és que els seus admiradors han volgut retre-li un últim i emocionant homenatge al llarg de tot el dia.

La capella ardent s’havia preparat a la sala Manuel de Falla del Palau de Longoria, seu de la SGAE, decorada únicament amb un piano, una gran foto de l’intèrpret i tres llibres de condolences. Al voltant de les 10 hores ha arribat el fèretre amb les restes fúnebres de Camilo Sesto mentre la multitud corejava «Has vuelto a Melina, alza tus manos a Dios». No ha sigut l’única mostra espontània d’afecte que s’ha produït en ple carrer, on s’han taral·lejat moltes de les seves melodies, entre aquestes, ‘Vivir así, es morir de amor’.

El primer en fer acte públic ha sigut el Ministre de Cultura i Esports. José Guirao, rebut per la presidenta de la SGAE, Pilar Jurado, que ha aprofitat per lamentar «el poc que cuida Espanya els seus artistes». Guirao s’ha declarat fan de Camilo Sesto i ha destacat que va fer coses extraordinàries dins de la cançó espanyola.

Fans llatinoamericans

A les 11.50 hores s’obria la vetlla a un públic d’allò més heterogeni que portava flors i fotografies per honrar el seu cos present mentre anaven passant desenes de corones de flors, entre les quals es podia llegir «Família Bosé» (Camilo Sesto va ser un dels descobridors de Miguel Bosé), «Julio Iglesias» i «Veïns d’Alcoi»,la ciutat alacantina on va néixer el cantant. Molts dels fans procedien de Llatinoamèrica, on l’estrella de la cançó va aconseguir èxits innombrables.

Tot i que ha sigut sobretot un comiat popular, també alguns companys de professió s’han acostat a acomiadar-se. Des de María Teresa Campos a Encarnita Polo, Marian Conde, Luis Cobos o el cantant de Cómplices, Leo Segarra. També Ángela Carrasco, companya de repartiment de Sesto en l’encara recordada adaptació del musical ‘Jesucristo Superstar’ que va suposar una fita en la seva carrera amb himnes com ‘Getsemaní’. Carrasco l’ha definit com «un valent» per muntar una obra tan controvertida i avançada al seu temps. El pare Ángel, president de Missatgers per la Pau, va recordar quan el 2016 va actuar a la seva Parròquia de San Antón entonant un Parenostre al costat de la veu gravada del Papa Francisco, que recitava en italià.

L’any passat l’artista publicava el seu últim àlbum, ‘Camilo Sinfónico’, on repassava, orquestrats, alguns dels seus grans èxits. El van acompanyar en aquesta aventura final veus com la de Ruth Lorenzo, Mónica Naranjo, Pastora Soler i Marta Sánchez, que ha declarat sentir-se molt afligida pels escassos reconeixements que va tenir Camilo Sesto en vida després d’una carrera de més de quaranta discos, cinquanta números un a cinquanta països diferents i milions de còpies venudes.

Notícies relacionades

A última hora de la tarda s’ha pogut veure el seu fill, Camilo Blanes, de 35 anys, totalment commocionat després d’arribar de Mèxic, on resideix, i de passar unes hores a la capella ardent. «l’admiro, i l’admiraré sempre», ha dit una mica descol·locat per una situació que el sobrepassava.

Les restes de Camilo Sesto seran incinerades i traslladades a la seva ciutat natal després d’aquesta jornada intensa i aquest massiu homenatge que ha tornat a situar la seva figura a l’Olimp de les grans estrelles de la música en castellà. Un lloc on s’ha quedat des que es va coronar a començaments dels setanta amb el single ‘Algo de mí’, marcant tota una generació i arribant fins a l’actualitat amb la mateixa força eixelebrada de les seves intenses composicions que són ja himnes de la cançó melòdica.