FESTIVAL DE VENÈCIA

Jean Seberg, l'actriu que va morir destruïda per l'FBI

El biopic 'Seberg' relata la fatal fustigació a què l'agència nord-americana va sotmetre la musa de la 'Nouvelle Vague' com a conseqüència del seu activisme pels drets civils

zentauroepp49628859 icult190830191759

zentauroepp49628859 icult190830191759 / Daniele Venturelli

2
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Jean Seberg va morir fa ara 40 anys, a finals d’agost de 1979. El cos de l’actriu es va descompondre en un carrer parisenc, dins d’un cotxe, durant 10 dies abans que la policia francesa el descobrís. Al costat del cadàver hi havia un pot de barbitúrics i una nota de suïcidi. París era la ciutat amb què Seberg estava més estretament associada. La cinefília la recorda en la magistral ‘opera prima’ de Jean-Luc Godard, ‘Al final de l’escapada’ (1960), amb la seva samarreta blanca estampada amb el logo del ‘New York Herald Tribune’ i ballant pels carrers amb Jean-Paul Belmondo.

La seva és una de les carreres més estranyes que es recorden d’una intèrpret nord-americana. Havia aconseguit el que semblava el passaport a la fama de Hollywood amb només 19 anys, quan Otto Preminger la va escollir per encarnar Joana d’Arc a ‘Santa Juana’ (1957), però la pel·lícula va resultar ser un fracàs estrepitós. I gairebé immediatament, de forma sorprenent, la noia de l’Amèrica profunda es va convertir en la musa de la ‘Nouvelle Vague’ francesa.

Notícies relacionades

En tot cas, el biopic ‘Seberg’ no para atenció prioritària a aquesta trajectòria. Presentada aquest divendres fora de concurs a la Mostra, se centra en la relació fatal que va mantenir amb el govern del seu país. Dies després del seu suïcidi, l’FBI va admetre haver planejat arruïnar la reputació de la intèrpret com a part del seu programa de contraintel·ligència, Cointelpro. A ulls d’aquesta organització, el crim de Seberg havia sigut participar en el moviment pels drets civils, que es va traduir en generoses donacions al partit dels Panteres Negres. Així mateix, l’actriu va mantenir una relació adúltera amb un dels seus membres, Hakim Jamal, cosí de l’activista Malcolm X. Com rememora la pel·lícula, el 1970 l’FBI va difondre el rumor que Seberg estava embarassada de Jamal a fi de destruir la seva imatge que el públic nord-americà tenia d’ella –l’actriu sí que estava embarassada, però Jamal no era el pare–. El pla va funcionar, i això la va sumir en la depressió que gairebé una dècada després va resultar en la seva mort.

En efecte, la fustigació de l’FBI va precipitar tant l’ensorrament de la seva vida privada com el declivi de la seva carrera. Va deixar d’atendre el seu aspecte, va caure en l’alcoholisme i es va sumir en un estat permanent de paranoia. A finals de la dècada dels 70, ja havia caigut en l’oblit. No obstant, la seva mort va servir per recordar al públic la seva mala sort a Hollywood i el tracte abominable que havia patit de mans de l’FBI. Ara que torna a la pantalla encarnada per Kristen Stewart, és probable que el seu talent sigui redescobert.