Primeres imatges del 'Terror', el mític barco enfonsat a l'Àrtic

El misteri del naufragi de la desafortunada ‘Expedició Franklin’sembla estar cada vegada més a prop de resoldre’s. Investigadors inuit i de l’agència Parks Canada van presentar dimecres passat els resultats dels seus estudis en un dels barcos al comandament del capità Sir John A. Franklin que van quedar atrapats en el gel àrtic a mitjans del segle XIX, el ‘Terror’. Per primera vegada, l’equip d’investigadors ha aconseguit submergir-se fins a set vegades en les profunditats del barco, enfonsat a l’estret de Victoria, i gràcies a un vehicle operat per control remot han aconseguit unes imatges de l’interior del barco, que sembla que s’hagi mantingut aliè al pas del temps.

La imatges mostren com l’hèlix segueix al seu lloc i com, gràcies a la gèlida temperatura de l’aigua i la falta d’oxigen i de llum, es mantenen gairebé intactes escriptoris, cadires, armaris i fins i tot plats de l’època, al mateix lloc on segurament es trobaven en el moment del naufragi. Per la posició del barco, els investigadors sostenen que, possiblement, el barco es va mantenir bastant temps flotant o encallat entre els blocs de gel i va acabar enfonsant-se de manera inesperada.

Un final tràgic, envoltat de fantasia

Els resultats de l’estudi han aportat noves dades sobre un naufragi al voltant del qual no han faltat dosis de fantasia i imaginació, alimentades pels habitants de la zona, els inuit.

L’expedició va tenir problemes des del principi. El 1847, dos anys després d’haver salpat des delport de Greenhithe, al sud-est d’Anglaterra, la situació es va començar a complicar: Franklin, el capità, havia mort, i l’irlandès Francis Crozier n’havia pres el relleu. Els dos barcos de l’expedició es trobaven atrapats entre el gel i el nou capità va prendre la tràgica decisió d’abandonar les naus per intentar arribar a terra ferma. El destí dels que van seguir les ordres de Crozier ha estat marcat per les truculentes històries –que en el dia d’avui semblen provades– que parlaven d’escenes de canibalisme entre els camarades. 

Més d’un segle després de l’accident, les investigacions realitzades pel professor Owen Beattievan concloure que els ossos trobats a l’illa del Rei Guillem mostraven, efectivament, signes de canibalisme. L’esdeveniment i l’exotisme del lloc es van convertir en una font inesgotable d’inspiració per a novel·listes, pintors i compositors. El mateixJules Verneva tractar de seguir els passos del capità Franklin a la seva novel·la ‘Les aventures del capità Hatteras’ ila formidable sèria del 2018 ‘The Terror’,basada en una novel·la de Dan Simmons i amb un Jared Harris estelar com al capità Francis Crozier, l’home que va agafar el relleu de Franklin quan aquest va desaparèixer, va recuperar l’epopeia terrible d’aquell 129 homes abandonats a la seva sort en un entorn molt inhòspit.

Franklin: un heroi victorià

Ni el succés macabre, ni el fracàs de l’expedició, que pretenia explorar per primera vegada la totalitat del pas del nord-oest –el trajecte marítim més curt entre Europa i Àsia–, van impedir que a ulls dels britànics Franklin fos vist com un heroi. Va ser el noruec Ronald Amundsen, uns quantes dècades després, a començaments del segle XX, qui va aconseguir el guardó que perseguia el britànic, i es va erigir com al primer explorador que aconseguia creuar el pas mític.

Amundsen va tardar tres anys, una mica més que el creuer de luxe‘Crystal Serenity’que, ‘gràcies’ al desglaç de la zona àrtica, va donar el tret de sortida a l’arribada del turisme a una de les zones més remotes del planeta, realitzant la ruta entre Seward (sud d’Alaska) i Nova York en un mes. Coses del canvi climàtic.

A més de 20 metres de la superfície

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Les històries sobre els dos barcos sinistrats que durant generacions havien explicat els inuit -i que, ignorades per part dels arqueòlegs occidentals, només s’havien pres seriosament ells mateixos– van començar a atreure l’atenció el 2014, quan investigadors de Parks Canada –l’agència governamental que vetlla per la conservació del patrimoni canadenc– van trobar, al sud de l’illa del Rei Guillem, un dels dos barcos de l’expedició,‘Erebus’, submergit a 11 metres sota l’aigua. Dos anys més tard, exploradors del’Arctic Research Foundation van localitzar el segon dels barcos, el‘Terror’, immers en les aigües gèlides de l’Àrtic, a més de 20 metres de la superfície.

Els arqueòlegs de Parks Canada han pogut accedir gairebé a cada racó de la coberta inferior.L’única estança que se’ls ha resistit és el dormitori del capità, la porta del qual es trobava tancada. Aquest fet mantindrà viu per una mica més de tempsel misteri del desenllaç del ‘Terror’, alhora que es pot convertir en la principal clau per revelar-ho. Els investigadors consideren que dins de l’habitació, tancats als calaixos, eas podrien trobar en perfecte estat cartes de navegació i mapes, així com documents personals del capità. “Cada calaix i espai tancat serà una informació valuosíssima sense precedents per revelar el destí de l’‘Expedició Franklin’”, va augurar en un comunicat Marc-André Bernier, el responsable del departament d’arqueologia subaquàtica de Parks Canada.