TENIA CÀNCER DE PULMÓ

Adeu a Peter Fonda, símbol del cine 'hippy'

Fill de Henry Fonda i germà de Jane Fonda, va produir i va protagonitzar el 1969 'Easy Rider', un gran èxit del cine independent i contracultural.

FILE PHOTO: Cast member Peter Fonda arrives for the screening of The Ballad of Lefty Brown at the AFI Film Festival in Los Angeles, California, U.S., November 14, 2017.      REUTERS/Mike Blake/File Photo

FILE PHOTO: Cast member Peter Fonda arrives for the screening of The Ballad of Lefty Brown at the AFI Film Festival in Los Angeles, California, U.S., November 14, 2017. REUTERS/Mike Blake/File Photo / Mike Blake (REUTERS)

4
Es llegeix en minuts
Quim Casas

'Buscando mi destino' va ser el títol que va rebre a Espanya 'Easy Rider' (1969), film fonamental del cine independent nord-americà, cuinat entre Dennis Hopper i Peter Fonda. El destí de vegades és capritxós. Cinquanta anys després de l’estrena exitosa de la pel·lícula l’agitat estiu de 1969 (un mes i mig abans de l’assassinat de Sharon Tate i la celebració del festival de Woodstock), i en ple apogeu de la pel·lícula que Quentin Tarantino ha dedicat a aquell any crucial en la consolidació del nou Hollywood, Peter Fonda va morir divendres passat a casa seva a Los Angeles a conseqüència de les complicacions derivades d’un càncer de pulmó. Tenia 79 anys. No surt a ‘Érase una vez en... Hollywood’, però ho podria haver fet, ja que la seva família enllaça el Hollywood clàssic amb aquell Hollywood renovador que Tarantino contempla en el seu film. El clan Fonda, una dinastia d’actors i actrius que sintetitza en la seva existència mateixa el canvi profund que va experimentar Hollywood a finals dels 60.

Henry, Jane, Peter, Bridget... Henry Fonda, el patriarca, va escriure algunes de les millors pàgines del cine clàssic nord-americà. Jane i Peter li van sortir contestataris. Ella, tres anys més gran que el seu germà, es va radicalitzar després de l’època en què va ser la parella i actriu de Roger Vadim: de 'sex symbol’ galàctica a 'Barbarella', va passar a pronunciar-se contra la guerra del Vietnam i treballar amb Jean-Luc Godard. Ell va preferir el cine perifèric de Roger Corman, lluny del Hollywood que representava el seu pare. Bridget, la seva filla, ha tingut una carrera intermitent. Ella sí que va treballar a les ordres de Tarantino a ‘Jackie Brown’.

Abans de produir, coescriure i coprotagonitzar ‘Easy rider’, la pel·lícula que va alertar els vells estudis de Hollywood que es podien tocar altres temes amb un estil diferent i tenir èxit, Fonda va ser, com actor, una peça recurrent de la sèrie B de Corman. Destaquen dues pel·lícules: 'Els àngels de l’infern’ (1966), centrada en les bandes de ‘motards’ –una temàtica recurrent a la sèrie B dels 60– en què Peter, el fill díscol de Henry, compartia protagonisme amb Nancy Sinatra, la filla díscola de La Veu; i 'El viatge' (1967), amb guió de Jack Nicholson, centrada en una experiència lisèrgica –Fonda repetiria els efectes de l’àcid a la seqüència del 'Mardi Grass' d’'Easy Rider': durant aquells anys l’LSD era la droga contracultural per excel·lència–.

Peter havia intervingut en films importants com 'Lilith' (1964) de Robert Rossen, al costat de Jean Seberg Warren Beatty. Amb la seva germana Jane va coincidir en l’episodi de Vadim per al film col·lectiu ‘Històries extraordinàries’ (1968), segons contes d’Edgar Allan Poe.

Bona presència

Peter Fonda mai va ser un gran actor, però sí que va aconseguir ser una bona presència. És evident que la mítica al voltant d’‘Easy rider’ el va beneficiar i alhora el va vampiritzar. Per a molts era, simplement, el Capità Amèrica, nom que rep el seu personatge a la pel·lícula. ¿Qui no tenia en aquell temps un pòster a casa amb Fonda a cavall de la seva Harley Davidson, vestit amb caçadora de cuir i el casc de motorista amb la bandera nord-americana? Conscient de les seves limitacions, mai es va enrolar en grans produccions i va preferir desenvolupar la seva carrera al marge del sistema que encara representava Hollywood.

Va provar la direcció en alguns títols estimables com el western ‘L’home sense fronteres’ (1971). Lligat encara a la productora de Corman, va protagonitzar un dels primers films de Jonathan Demme, 'Luchando por mis derechos’ (1976), en què va encarnar un Robin Hood dels temps moderns que lluita contra els promotors immobiliaris sense escrúpols en una zona rural.

Imatge ‘hippy’

La imatge ‘hippy’ d’'Easy Rider' el perseguiria. A 'Encuentro en Marrakech’ (1973), del veterà Robert Wise, va donar vida a un desertor de la guerra del Vietnam que s’enamora d’una model novaiorquesa a la ciutat marroquina. A ‘La indecente Mary y Larry el loco’ (1974) va ser un pilot de carreres que no dubta a cometre delictes per finançar el seu cotxe i continuar vivint a la seva. A 'Carrera con el diablo' (1975), coprotagonitzada amb el seu amic Warren Oates, un altre actor fronterer, es va enfrontar amb una secta satànica. A ‘Outlaw blues’ (1977) va ser un músic exconvicte que persegueix una estrella country per haver-li robat una cançó.

Notícies relacionades

Als 80 va aparèixer en produccions alemanyes, japoneses, italianes i canadenques. De tant en tant se’l podia veure, en papers secundaris, en petites obres de culte, cas del relat de vampirs postmodern 'Nadja' (1995), de Michael Almereyda, o el 'thriller' abstracte 'El halcón inglés’ (1999), de Steven Soderbergh. O el rescatava John Carpenter per a un paper a '2013: Rescate en L.A.' (1996).

No va parar de treballar, en pel·lícules i telefilms, fins a principis del 2019 (la seva filmografia puja a més de 100 títols), però cap d’aquests treballs farà oblidar el seu viatge amb moto per l’Amèrica profunda al costat de Dennis Hopper, amb qui també va col·laborar a 'The last movie' (1971), filmació delirant del rodatge d’una pel·lícula imaginària a la selva peruana. Malgrat tot, el 1996 Fonda i Hooper es van embolicar en un litigi pels drets d’'Easy Rider'.