Jamie Cullum: «La música és una cosa divertida que em fa sentir com un nen"

Superada ja la il·lusió de triomfar en la música, Jamie Cullum ha continuat desenvolupant el seu concepte d’aquest jazz pròxim, música d’avui amb picades d’ullet al passat, amb temes propis i versions de clàssics. Feia temps que no treia un disc amb noves cançons. Perfeccionista com és, ha preferit esperar a poder treure tot el que portava dins amb l’honestedat que el caracteritza. A 'Taller', el seu vuitè disc d’estudi, Cullum sembla més madur, una mica més transcendent en algunes cançons, però sense perdre, per això, el seu sentit de l’humor. Això mateix transmet el pianista, cantant i compositor britànic en conversa telefònica. "M’encanta tocar a Espanya a l’estiu; bé, en realitat sempre perquè el púbic és entusiasta", assenyala Cullum que aquest divendres 2 d’agost presenta el seu últim treball alFestival de Cap Roig. 

"De vegades trobar les paraules adequades per parlar d’un tema costa.  En ocasions el problema és que et poses massa pressió intentant trobar-les quan l’important és deixar que flueixin a través de tu. Això és el que persegueix també el jazz, aquesta fluïdesa en la música, aquest deixar-te portar sense pensar tant en el resultat final com en el camí que vas fent", explica el músic.

Ha tardat cinc anys a editar un nou disc de cançons pròpies després de 'Momentum', sense comptar 'Interlude', un disc de pur jazz carregat d’estàndards. "Aquesta també seria una bona manera de viure, deixant-te fluir. Al cap i a la fi no estem tan en control del que ens passa. Una mica sí, és clar, però resulta impossible controlar-ho tot a la teva vida". I la criança de les seves filles l’ha tingut molt ocupat. "Elles ho han canviat tot, per això el procés creatiu ha sigut més lent. En realitat tenia ja feta una primera versió del disc fa bastants anys però hi havia coses que no em convencien. Vaig preferir deixar-lo i concentrar-me a viure. Tot aquest temps m’ha servit per poder donar-li la forma definitiva i fer un disc més honest". ¿Més madur també? A Cullum el terme sembla que no li agrada massa. "No sé si el qualificaria així. Per a mi la música és una cosa divertida que em fa sentir com un nen. Quan toco estic en el meu món i perdo la noció del temps", diu aquest multinstrumentista autodidacte que va començar la seva carrera als 16 anys, tocant el piano en hotels.

A prop de la quarantena, admet: "Expressar les meves emocions i idees és ara més difícil". I, en actitud existencialista, afegeix: "Quan ets jove potser no estàs tan segur del que sents i busques respostes. Però a mesura que et fas gran t’adones que en realitat només hi ha preguntes".

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Cullum descriu les cançons de 'Taller' com converses amb si mateix. "Són com entrades d’un diari, de notes que vaig prenent aquí i allà. Anar apuntant coses que et facin reflexionar i pensar en allò que et preguntes és bo perquè et fa plantejar-te coses, et fa parlar-ne. Crec que dir-les en veu alta ajuda a trobar una mica de veritat".

A 'Taller', la cançó que obre el disc i li dona nom, parla del seu desig de ser més alt no només físicament. Parla també de créixer com a persona, de ser més savi. "M’agrada posar humor a les coses. La vida pot ser bastant fosca, però la música i l’humor poden ajudar a suportar-la. Potser per això m’agraden tant les pel·lícules de Charles Chaplin", explica. I a 'The age of anxiety', ofereix una visió agredolça de la societat actual on parla de diversos temes, entre els quals la sortida del seu país d’Europa, una cosa que el preocupa. "En realitat ningú sap què passarà amb el 'brexit'. No hi ha res clar. Ara per ara estem en terra de ningú".