Anar al contingut

CONCENTRACIÓ DE MÚSICA LLATINA

Reggaeton interruptus

El festival de música urbana sobreviu a la tempesta de dissabte i recol·loca totes les seves estrelles en un diumenge amb gairebé 40.000 joves de vint anys

David Garcia Mateu

Reggaeton interruptus

Robert Ramos

Sense reggaeton, sense beach i sense festival. A les 12.30 hores de dissabte la direcció del Reggaeton Beach Festival decidia cancel·lar tots els concerts de la jornada: “Les sessions queden suspeses”, anunciaven via xarxes socials. La concentració electro-llatina més important de Barcelona se n’anava pel desguàs. De fet, el ruixat del matí no només es carregava tot el cartell d’artistes; també la il·lusió de tota una generació que des de feia mesos havia comprat l’entrada sense saber ni tan sols qui vindria.

“A mi m’és igual que plogui o deixi de ploure, hi anirem”, li insistia dissabte una noia de vint anys a la seva amiga a la sortida del Decathlon de Sant Adrià de Besòs. No obstant, els impermeables que s’acabaven de comprar no els servirien ni per acostar-se a l’escenari. Els més matiners amb prou feines havien tingut temps d’entonar-se amb la música d’Atomic i Darkiel. Mentre que el primer encara va poder assaborir una mica l’esplanada del Parc del Fòrum, el segon va haver de veure com la major part del públic s’acabava refugiant sota les estructures metàl·liques del recinte. La cortina d’aigua no deixava alternativa.

Després de la tempesta la festa 

Sí, l’RBF va entreveure la tragèdia, però la producció va aconseguir el que semblava impossible: construir un pont aeri entre Barcelona i Santander per portar els artistes entre les dues seus de l’RBF. “En la seva tercera edició aquí ningú volia defraudar els 40.000 assistents que van penjar el cartell de sold out a Barcelona, ni tots els altres que anirien per primera vegada a Santander”, assenyalaven des de l’organització. Mentre que alguns orfes de música celebrarien la notícia la mateixa tarda de dissabte fent parkineo a la Mar Bella, d’altres ho farien prenent-se un altre cubata a les portes del Diagonal Mar.

Al final tant el bressol del festival com la seva nova expansió càntabra acabarien perreando aquest diumenge els últims ritmes urbans i electro-llatins. Un clima festiu que en el cas de Barcelona ha estat marcat per les ganes d’“acabar-ho de petar”, tal com se sentia dir a la cua per entrar. Després de concentrar les dues jornades programades en només una, el Fòrum ha ofert escenes kafkianes. Si bé el primer dia havia de ser el de la música i el segon la jornada de les activitats culturals i d’esbarjo, els primers Red-Bull amb vodka del matí ho van acabar impregnant tot de festa.

El públic femení ha sigut majoritari en la concentració electro-llatina ROBERT RAMOS

Més enllà de la renovada zona de jocs amb piscines convertides en pistes de ball, l’epicentre del festival ha sigut un escenari conforme a la dimensió del festival. Durant 12 hores seguides hi han circulat promeses i estrelles del panorama llatí. “Podríem haver anat a l’RBF de Benidorm, però hem preferit venir des de Múrcia fins a Barcelona només per veure Don Omar”, confessava la Juliana, acompanyada d’una de les seves dues amigues. “L’altra se n’ha hagut de tornar, no teníem previst quedar-nos els dos dies”, afegia.

Tant ella com la resta de joves que s’han amuntegat a la pista han sigut la prova vivent del missatge repetit una vegada i una altra pel presentador de l’esdeveniment: “El que fa uns anys ens deien que era una moda, ara ho hem convertit en una cultura”. Una cultura que fins i tot no fa tant semblava xocar amb la resta de registres musicals, però que en realitat penetra cada vegada més en els festivals. Entre aquests: el Sónar, on fins i tot fa tot just una setmana van convidar l’estrella de l’RBF de l’edició passada: Bad Bunny.

Cartell de rebaixes

L’RBF ha tornat a presentar la primera divisió del gènere, però en realitat aquest 2019 l’organització ha optat per fer venir cantants de UEFA en comptes de fitxar la Champions League. Una aposta que, de tota manera, ha comptat amb estrelles de la talla de Don Omar, Natti Natasha o el gairebé pare del festival: Juan Magán. Ha sigut amb ells quan la pista ha tocat el cel. Un fet que en aquest cas no s’ha calculat pel moviment de malucs del públic, sinó pel nombre de mòbils que s’han aixecat a la recerca de la mateixa instastory. Al cap i a la fi, la cultura electro-llatina no és només ‘perreo’, botzines i ‘¡dale(s)!’; també és penjar centenars de fotos amb flow a Instagram.

Fos reggaeton, EDM o electrònica sud-americana, el que sortia pels bafles li ha importat poc al públic. Gairebé que els hits enllaunats entre artista i artista han desencadenat la mateixa eufòria que els mateixos cantants en directe. Entre els omnipresents via DJ: el rei Daddy Yankee. Fa just 15 anys que el porto-riqueny treia Gasolina, el God Save The Queen dels himnes. Aleshores gairebé ningú donava un duro per un estil ja estigmatitzat des dels seus orígens. No obstant, aquesta barreja urbana de reggae, dancehall i electrònica avui dia ja mobilitza fans de tots els continents. En canvi, el gènere no aconsegueix sortir-se’n amb la paritat: mentre que entre el públic s’han deixat veure gairebé més biquinis que banyadors, sobre l’escenari els homes han copat 11 de les 13 actuacions.

Temes: Música