Ben Harper, fortificat a Cap Roig

Un any i poc després de passejar a la sala Barts el seu mà a mà blueser amb Charlie Musselwhite, Ben Harper va tornar aquest divendres a Cap Roig amb ànim per reafirmar-se en el seu: repertori clàssic, aliança represa amb els seus estimats The Innocent Criminals i l’accent posat no ja tant en les cançons com en la manera d’interpretar-les, en els artesanals climes i ‘grooves’, i en les dinàmiques instrumentals.

Fa 25 anys que Harper va publicar el seu primer àlbum, ‘Welcome to the cruel world’, oferint-se com un Richie Havens de l’era grunge, i el material d’aquells primers temps va marcar la pauta. El californià sembla haver assumit que els 90 van ser els seus anys de glòria: 12 de les 18 cançons van procedir d’aquella dècada, començant pels suaus tons soul de ‘Gold to em’, la cadència ‘funky’ de ‘Steal my kiss’ i el desenvolupament una mica psicodèlic de ‘Whipping boy’.

Mística i manualitats

Harper entén la música com un material transcendent i embolcalla la seva pròpia figura d’un halo místic. Assegut amb la ‘lap guitar’ sobre les cames, cantant des de molt endins, es va alçar amb teatralitat per imprimir èpica a ‘Please bleed’ i va rematar ‘Amen omen’ cantant a pèl. El seu llenguatge musical va desplegar una desperta viscositat, de les arenes rockeres de ‘The will to live’ i la seqüència a veu i guitarra culminada amb un sentit ‘Deeper and deeper’.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Servint la seva idea de construir un estat mental, va obrir espais per a la improvisació i el diàleg amb els seus músics, si bé, allà, ‘Fight for your mind’ es va acabar extraviant en un llarg episodi de pregunta i resposta amb el baixista, Juan Nelson, incloent fins a una menció al ‘riff’ d’‘Owner of a lonely heart’, de Yes. Nelson, s’ha de dir, va treure el grup de l’encallador pilotant amb la seva veu poderosa un fragment de ‘Them changes’, de Buddy Miles.

Accents de blues-rock de la vella escola, la ‘dylaniana’ ‘Diamonds on the inside’ i, pujant el to, vigorosos assalts a Jimi Hendrix (‘Machine gun’) i Stevie Wonder (‘Superstition’), camí d’un bis que va mirar els orígens amb ‘Welcome to the cruel world’. Harper cabalós, tot i que capaç de perdre’s en el reflex de la seva pròpia música, fortificat en les cançons i l’imaginari que li van donar impuls 25 anys enrere.