Anar al contingut

FESTIVAL SÓNAR 2019

Universitaris, matèria primera del Sónar+D

Els centres d'estudis audiovisuals presenten al festival les seves apostes per a un sector a mig construir

David García Mateu

Universitaris, matèria primera del Sónar+D

Si Sónar és sinònim a últimes tendències musicals, el Sónar+D és l’avantsala de l’escenari. Un laboratori d’idees on els creadors generen i presenten prototips audiovisuals, alguns dels quals acabaran tenint el seu espai en festivals i sales d’espectacles. Ara bé, en aquesta olla d’ingredients dins del recinte de la Fira de Barcelona no pot faltar un condiment: els universitaris. Allotjats a la Universities Hub, fins a sis centres d’estudis avançats presenten les seves últimes novetats en el món de les arts i els audiovisuals. Tota una oportunitat per entrar-los pels ulls als inversors i empresaris que aquests dies han canviat la corbata per la camisa 'hipster'.

Les universitats resulten veritables 'think tanks’ per als desenvolupadors. “Només s’ha de veure com el món de la realitat virtual continua en creixement, però sense cap llei universal establerta, de manera que això tots comencem de zero”, emfatitza l’estudiant de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), Aleix Singla. En el cas dels membres del seu equip, presenten 'The Sound of Rain', un projecte impulsat pel flamant laboratori de VR que va estrenar fa uns mesos l’ESCAC i que van batejar amb el nom de 'The XR Experience'.

Tot i que Singla defensa que l’objectiu del seu projecte dins del Sónar+D és “replantejar a la gent com s’experimenta el so en el dia a dia i com desperta la inspiració”, en realitat la idea va molt més enllà. “Des de fa molts anys que treballem el cine clàssic, però el futur avança i la tecnologia s’ha començat a desenvolupar a una velocitat increïble, de manera que hem d’apostar per nous formats”, defensa l’estudiant.

So amb esperit social

Que les escoles de cine investiguin nous llenguatges cinematogràfics potser no és tan novetat. En canvi, el que sí que resulta més xocant és observar com els centres d’arts avançades obren el seu camp de treball i aposten per àmbits com el de la integració social. En aquest sentit, des del londinenc Royal College of Art presumeixen de les seves cadires que, al moviment del cos, emeten uns sons o uns altres. “Entenem que centres sanitaris o residències podrien estar interessats en aquest tipus de producte”, expliquen des de l’estand.

En la mateixa línia i només uns quants metres més enllà, es repeteix la mateixa consciència social: els alumnes de BAU Centre Universitari de Disseny de Barcelona presenten prototips de final de grau que van des de plantes que emeten sons a l’acariciar-les, fins a una màquina que permet a les persones sense audició o sense visió “poder veure o sentir la música”, relata l’artista visual i gràfica del centre, Heidi Valda. Tot això, “no només per fer evolucionar el so, sinó també per millorar la vida de les persones”, afegeix.

Temes: Sónar Música