LP, des del més profund a Pedralbes

De tant en tant, sorgeix una criatura peculiar, diferent, dels marges del ‘mainstream’: el cas de Laura Pergolizzi, novaiorquesa de Long Island que va operar durant anys com a compositora per a vedets com Christina Aguilera, Backstreet Boys i Rihanna, i que el 2016 va atreure mirades amb ‘Lost on you’, poderosa cançó entorn de l’amor després de l’amor. Des d’aleshores, LP, amb aquest indefinit nom artístic se la coneix, no ha fet més que engrandir el seu cercle de confiança fins a omplir, per exemple, aquest dilluns, el recinte del Festival Jardins de Pedralbes (format sense cadires a la primera platea, 3.255 persones), en la nit de tancament de la mostra.

De Pergolizzi criden l’atenció el seu aspecte de Dylan juvenil, mata de cabells embolicats i barret bohemi, les seves cançons amb lletres a cor obert i, sens dubte, la seva veu i la manera lliure i despresa en què la utilitza. Un registre que en el primer tema, ‘Dreamcatcher’, va portar a la memòria una trencadissa Stevie Nicks, si bé després va adquirir formes pròpies i superlatives, fins i tot amb algun episodi de paròdia tall-operística, detectat ja en la següent peça, ‘When you’re high’. Allà es va acompanyar del seu instrument fetitxe, l’ukelele.

AC/DC al cor

Del seu últim disc, el cinquè, ‘Heart to mouth’, que va recórrer en la seva integritat, va sortir més de la meitat del repertori, entorn d’un estil de neotrobadora amb teixits electrònics i tendència a la tornada piròmana: del mig temps envoltant ‘Dreamer’ als cims de ‘When I’m over you’. Però LP té ànima rockera, cosa que no només es va apreciar en el rescat de ‘No witness’, amb un estil una mica dels 90, sinó també en les cites a repertoris aliens: ‘You shook me all night long’, d’AC/DC, que va sacsejar l’equador del concert i va brindar tons aguts que posarien en un compromís el mateix Brian Johnson, i el fragment de ‘Paint it black’, dels Rolling Stones, al qual va enllaçar ‘House on fire’.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Però més enllà del repertori i de l’estètica musical, LP es guanya el públic amb la seva veu, la seva presència alhora fràgil i poderosa, i aquella sensació de cantar des del més profund, sense càlculs ni impostures. Una intensitat que va mantenir alta fins al final, quan van caure ‘Muddy waters’, un ‘Strange’ amb efluvis de gòspel i el trofeu definitiu, ‘Lost on you’, que va generar un efecte d’identificació amb el públic.

Més assistència al festival

Escena d’elèctrica plenitud com a colofó d’un Festival de Pedralbes que va tancar la setena edició amb les seves xifres més òptimes: 71.441 assistents, un 19% més que l’any passat, i una ocupació mitjana del 91,6% de l’aforament. “El públic ja va a Pedralbes pel festival en si mateix, més enllà del cartell, i la mostra és motiu d’orgull per als barcelonins”, va celebrar el seu director, Martín Pérez, satisfet d’haver firmat amb la Generalitat l’acord que garanteix la continuïtat del festival fins al 2027.