CRÍTICA DE LLIBRES

'Degenerado' d'Ariana Harwicz: al·legat final

L'escriptora argentina dona veu a un pedòfil assassí i s'arrisca escrivint contra la Història

zentauroepp49041149 icult190712180709

zentauroepp49041149 icult190712180709

1
Es llegeix en minuts
Ricardo Baixeras
Ricardo Baixeras

Crític literari

Especialista en en literatura llatinoamericana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

 “La mente es como un trineo inmundo que nos arrastra por malos caminos dejando huellas para que nos atrapen”. Així comença aquest text degenerat, violent, salvatge, celinià i beckettià, d’impossible lectura per a orelles fines –abstingueu-vos-en, també, els moralistes– i que plasma la veu corrupta d’un pedòfil acusat de matar una nena. En una novel·la de poc més de 100 pàgines Ariana Harwicz (Buenos Aires, 1977) ha sabut mostrar l’al·legat final d’un home cap al seu propi destí, però el text supera aquesta primera lectura. Perquè 'Degenerado' també pretén “escriure contra la Història... contra els jutges que designen la Història; s’ha d’escriure tot al revés”. La llengua tampoc té la impossible absolució, la llengua culpable, la llengua indecent, grollera, impúdica joiosa de tot el que és impur.

Notícies relacionades

N’hi hauria prou d’incrustar la ment del lector en el mateix cor mental d’un incestuós assassí per convertir aquesta novel·la en alguna cosa més que una de tantes novetats editorials. Si no n’hi hagués prou, sapigueu que Harwicz ha sabut delinear el “desig últim, el més intestinal, l’únic desig genètic [que] és haver viscut aquest fantasma”. Haver viscut, doncs, que hi ha una distància sideral entre l’escriptura i la realitat, sigui el que sigui, perquè “escriure no prova res de l’home que escriu. El que escriu un no l’escriu. Escriure no és viure. Viure no és res”.

Per la seva petita ambició, aquest text és un avís del talent que ha d’arribar: despietat, èpic en la seva petitesa i sabent que la set de mal mou muntanyes i que l’infern són els altres.