Gary Clark Jr., una intensa ració de blues modern

Al seu recent tercer àlbum d’estudi, 'This land’, el modern 'bluesman’ Gary Clark Jr. eixampla la seva proposta en molts sentits, inoculant estils només relativament inesperats (rock’n’roll, reggae) i abraçant amb força la consciència política: el tema titular és una rabiosa declaració de pertinença a una terra i un paisatge, contra el racisme i la intolerància.

Tan orgullós està Clark Jr. d’aquest repertori que amb prou feines va tocar temes dels seus altres discos en el seu concert de dissabte, dia 29, al Festival Jardins Pedralbes. Va arrencar, això sí, amb el doble ‘knockout’ de 'Bright lights' i la soul 'Ain’t messin' round’, totes dues del seu revelador 'Blak and blu' del 2012. Ja des del començament, va fer gala del seu virtuosisme a la guitarra: una perícia controlada i elegant, gairebé sempre; una mica més pirotècnica que en altres ocasions, sobretot durant la segona meitat del directe.

Després d’aquest parell de temes, primer assalt a 'This land’ amb el tema R&B 'I walk alone'. El músic texà treia una de les seves millors armes, aquest falset a l’estil Prince que va tornar a desenfundar més endavant per a 'Feed the babies'. L’ombra del geni de Minneapolis va planar, en realitat, durant gran part de la nit: 'You saved me’ o 'Pearl Cadillac', sobre la gratitud cap a la seva mare, són clars homenatges no només en la manera de cantar.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

El 2019, Clark Jr. ja no sembla tant un 'bluesman’ modern com un artista de clares aspiracions pop, capaç de sublimar la concisió delsRamones ('Gotta get into something') o proposar una tornada a l’estil Destiny’s Child ('Feelin' like a million', que arrenca més aviat reggae). Quan sona 'I got my eyes on you (Locked & loaded)', un es preguntava per què aquest home no estava actuant en una plaça encara més gran aquesta nit. Parlem de cançons amb potencial massiu, emocionalment poderoses i instrumentalment aclaparadores.

Potser es deu al fet que som davant d’un artista d’ideals anacrònics, aferrat a valors com l’autenticitat, destresa i suor, enamorada de la música més que de la fama. Sigui com sigui, segurament el boca-orella sobre aquest concert obrarà miracles i la seva pròxima data barcelonina serà en un pavelló, com a mínim. Hi va haver ovació, encara que ens escamotegés el gran boogie rock de 'Don’t owe you a thang' en els bisos.