Anar al contingut

RECOMANACIONS CINEMATOGRÀFIQUES

10 pel·lícules per passar l'estiu a l'ombra de la pantalla

Les últimes de Tarantino i Boyle, terror del bo i uns quants 'blockbusters', entre el destacat de les estrenes estivals

Nando Salvà

10 pel·lícules per passar l'estiu a l'ombra de la pantalla

Que a Hollywood esperin fins a l’estiu per embotir a la cartellera aquells títols dissenyats per guanyar quantitats extraordinàries de diners és una cosa habitual, però aquest any a més resulta particularment lògic considerant que durant la primavera els espectadors només han tingut ulls per a ‘Vengadores: Endgame’ i ‘Joc de trons’. En aquesta ocasió la temporada de ‘blockbusters’ té una significança particular, perquè amb ella la indústria cinematogràfica s’hi juga molt. Al cap i a la fi, el 2019 la taquilla nord-americana ha recaptat 430 milions de dòlars menys que el 2018 per aquestes dates; pel·lícules dotades d’indubtable pedigrí comercial, com ‘Men in Black: International’ i ‘X-Men: Fénix Oscura’, ja són considerades un fiasco.

El motiu de la davallada és obvi: el públic s’ha acostumat a no haver de sortir de casa. Gràcies al cable i a l’‘streaming’, sense aixecar-se del sofà pot disfrutar de les noves pel·lícules tan sols tres mesos després que les estrenin a les sales, i també dels nous treballs de Meryl Streep i Nicole Kidman –la nova temporada de ‘Big Little Lies’–, George Clooney –la minisèrie ‘Trampa 22’– i Nicolas Winding Refn –els deu episodis de ‘Demasiado joven para morir joven’–. I, ja que amb el que li costa una entrada de cine pot pagar un mes de subscripció a Netflix o Amazon Prime, queda clar: la pantalla gran té un problema.

En tot cas, pilota a terra: acaba d’arribar a les sales ‘Toy Story 4’, i se suposa que els seus números durant el cap de setmana han sigut esplèndids. I en les pròximes setmanes, a més d’una legió de seqüeles, ‘reboots’ i ‘spin-offs’, arribaran a la cartellera l’estel·lar tornada de Quentin Tarantino, alguna pel·lícula de terror genuïnament esfereïdora, Brad Pitt vestit d’astronauta i moltes coses més. La llista completa d’estrenes no cap en un sol article i per això nosaltres, fidels a la nostra vocació de servei públic, destaquem aquí aquells que potser més mereixin el nostre temps i els nostres diners.

MUÑECO DIABÓLICO (28 de juny)

Un fotograma de Muñeco diabólico / EL PERIÓDICO

Per als espectadors de certa edat, poques coses van fer mai tanta por com el protagonista de ‘Ninot diabòlic’ (1988), un humanoide de drap i plàstic posseït per un assassí en sèrie. Chucky, que així s’anomenava, va anar perdent poder aterridor mentre transitava per una successió de seqüeles cada vegada més autoparòdiques, i no queda clar si això significa que hem d’esperar aquest ‘reboot’ amb ganes o amb preocupació. En tot cas, es recomana veure-la en versió original: de posar veu a la joguina maligna s’encarrega Mark Hamill.

YESTERDAY (5 de juliol)

Un fotograma de Yesterday. / EL PERIÓDICO

Els camps de maduixes no són per sempre a la nova pel·lícula de Danny Boyle, que imagina un món en el qual els Beatles mai van existir. En concret, retrata un compositor mediocre que un dia pateix un accident i, al despertar, descobreix ser l’única persona del món que coneix el quartet de Liverpool. I llavors fa el que qualsevol compositor mediocre faria al seu lloc: apropiar-se de les seves cançons. Escrita per Richard Curtis, promet ser una oda nostàlgica a l’impacte que Lennon i companyia han tingut en la cultura popular.

SPIDER-MAN: LEJOS DE CASA (5 de juliol)

Un fotograma de Spider-Man: lejos de casa. / EL PERIÓDICO

La nova aventura de Peter Parker se situa just després dels fets relatats a ‘Vengadores: Endgame’ (2019), i hi haurà qui consideri el que expliquem a continuació un espòiler: després de sobreviure a Thanos, i mentre intenta sobreposar-se a la mort del seu mentor Tony Stark, l’home-aranya es pren un descans de les seves tasques de superheroi per anar-se’n de viatge per Europa. Arribat el moment, el pobre infeliç comprendrà que, quan un és un justicier aràcnid, les vacances simplement no existeixen.

EL REY LEÓN (19 de juliol)

Un fotograma d’El Rey león. / EL PERIÓDICO

Entre tots els ‘remakes’ d’acció real dels clàssics animats de Disney que han vist o veuran la llum el 2019, la revisió que Jon Favreau ha dut a terme de l’odissea del felí Simba és el més important. Primer, per l’estrebada comercial que la història continua tenint –tant si parlem de la pel·lícula original de 1994 com si ho fem de la versió teatral franquiciada a mig món; segon, per l’habilitat en l’ús de la tecnologia de captació de moviment que Favreau ja va mostrar en la seva enlluernadora versió ‘El libro de la selva’ (2016).

MIDSOMMAR (26 de juliol)

Un fotograma de Midsommar. / EL PERIÓDICO

‘Hereditary’ (2018), l’‘opera prima’ d’Ari Aster, va resultar ser tan genuïnament aterridora i tan aclamada per la crítica que és lògic sentir ànsies per comprovar si el seu nou treball compleix les expectatives creades. Les seves protagonistes són una parella que viatgen a Suècia per a un festival d’estiu que només se celebra cada 90 anys. Una vegada allà, el que semblava un escenari idíl·lic acaba convertint-se en una orgia de violència sectària. Aster ha descrit ‘Midsommar’ com “una pel·lícula apocalíptica sobre ruptures sentimentals”. El que hem dit: ganes.

FAST & FURIOUS: HOBBS & SHAW (1 d’agost)

Un fotograma de Fast & Furious: Hobbs and Shaw. / EL PERIÓDICO

El primer ‘spin-off’ de la saga Fast & Furious reuneix als personatges interpretats en aquella per Dwayne Johnson i Jason Statham. Amb un parell d’hores contemplant els dos actors donant-se pals n’hi hauria hagut prou per tenir-nos entretinguts, però el director David Leitch s’ha entossudit a buscar-los una peripècia argumental: l’agent del Servei de Seguretat Diplomàtica, Hobbs (Johnson), i l’antic agent de l’elit militar britànica, Shaw (Statham), s’enfrontaran a un ciborg anarquista que pretén acabar amb la humanitat. Què més voldria.

A 47 METROS 2 (15 d’agost)

Un fotograma d’A 47 metros 2. / EL PERIÓDICO

¿Què seria l’estiu sense una nova pel·lícula de taurons assassins? Seqüela d’‘A 47 metros’ (2017), pren els ingredients de la seva predecessora d’èxit –esquals increïblement terrorífics, noies atrapades sota l’aigua– i fa amb ells el que dicta l’olfacte comercial: multiplicar-los. En aquesta ocasió, aporten l’esquer quatre adolescents de visita a una ciutat submergida en ruïnes. A tall de curiositat, es pot dir que entre elles estan les actrius Corinne Fox –filla de Jamie Foxx– i Sistine Stallone –filla de Sylvester Stallone–.

ÉRASE UNA VEZ EN HOLLYWOOD (15 d’agost)

Fotograma de l’última pel·lícula de Tarantino. / EL PERIÓDICO

L’assumpte principal del cine de Quentin Tarantino són les pel·lícules mateixes, així que era només qüestió de temps que en fes una d’ambientada a la meca del cine. El seu novè llargmetratge no és, malgrat el que la seva campanya de màrqueting vol fer-nos creure, un ‘thriller’ sobre Sharon Tate, que va ser assassinada per la família Manson. En lloc d’això acompanya els improbables veïns de l’actriu, un actor televisiu que afronta el seu declivi (Leonardo DiCaprio) i el seu millor amic (Brad Pitt), mentre proven de sobreviure al Hollywood de 1969.

IT: CAPÍTOL 2 (6 de setembre)

Un fotograma d’IT. / EL PERIÓDICO

Atès que és un totxo de 1.200 pàgines és lògic que d’‘It’, la novel·la de Stephen King, se’n puguin fer dues pel·lícules. La primera se situava el 1989 per acompanyar un grup de nens que eren assetjats per un malèfic ens anomenat Pennywise i que, després de derrotar-lo, van prometre reunir-se si la seva nèmesi reapareixia, i en el procés ens va recordar la por que poden arribar a fer les clavegueres i els pallassos. Ara la segona transcorre 27 anys després; i en ella, és clar, Pennywise hi torna, disposat que mullem el llit de l’espant.

AD ASTRA (20 de setembre)

Brad Pitt a Ad Astra. / EL PERIÓDICO

A la seva segona pel·lícula de l’estiu, Brad Pitt encarna un enginyer que s’embarca en una missió espacial per descobrir la veritat sobre la desaparició del seu pare, que va emprendre un viatge a Neptú a la recerca d’intel·ligència extraterrestre. Dirigida per James Gray, ha anat canviant successivament de data d’estrena a causa del seu problemàtic procés de postproducció. La definitiva la col·loca en una posició privilegiada de cara a la temporada de premis, i amb presència gairebé garantida a festivals com Venècia i Toronto.