FILMACIÓ A LA PERIFÈRIA DE BARCELONA

Lampisteria de cine a 'Seis días corrientes'

La directora catalana Neus Ballús reflecteix l'auge del racisme i els prejudicis socials en un film rodat amb actors no professionals

zentauroepp48730662 icult190621162408

zentauroepp48730662 icult190621162408

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

A la directora Neus Ballús (Mollet del Vallès, 1980) sempre li ha interessat furgar en les tensions que es produeixen entre el documental i la ficció per bastir ponts entre les dues formes de representació cinematogràfica. Per això parteix de l’observació directa per acabar donant-li forma a través d’un guió en què es reflecteix aquest procés d’investigació prèvia. És el que va fer a 'La plaga', la seva ‘opera prima’, en l’encara sense estrenar 'Staff Only', després de passar pel Festival de Berlín i el de Màlaga, i ara en el seu tercer llargmetratge que es troba en plena fase de rodatge, just en el seu meridià, titulat ‘Seis días corrientes’.

La idea de la pel·lícula va arribar des del seu propi nucli familiar. El seu pare sempre havia treballat al sector de la lampisteria i les instal·lacions i li explicava històries que li havien passat amb els clients. Així que va començar a acompanyar-lo en la seva rutina laboral i es va adonar que era un observador privilegiat de com vivia la gent. A partir d’aquí va començar a documentar-se seriosament i va tenir clar que si en sortia alguna cosa, havia d’estar protagonitzada per treballadors reals.

"Em va interessar perquè les relacions que s’estableixen entre client i lampista són súpers breus, molt fugaces, però poden ser bastant intenses. Si et quedes sense aigua calenta, es converteix en una qüestió bastant vital", explica Ballús a EL PERIÓDICO en una conversa telefònica mentre es dirigeix al ‘set’ de rodatge. "Em semblava un bon context per parlar de prejudicis, de relacions humanes entre gent de grups molt diversos". 

Retrat fidel

‘Seis días corrientes’ narra la vida de tres treballadors en una petita empresa de lampisteria i electricitat als afores de Barcelona. Valero i Pep formen un tàndem inseparable fins que aquest últim s’ha de jubilar i la cap proposa la incorporació de Moha, un jove marroquí. A partir d’aquest moment assistirem a l’evolució de la relació entre tots tres, al mateix temps que cada dia de la setmana s’encarregaran d’una avaria en una llar diferent a través d’una sèrie de trames capitulars.

"Sempre hi ha hagut racisme, però amb l’auge de la ultradreta la gent ho admet a cara descoberta"

Neus Ballús

Cineasta

A la pel·lícula s’aborda el tema del racisme, però també parla delsprejudicis relacionats amb altres grups socials, tracta la tercera edat,la manera com eduquem els nostres fills o els rols de l’home i la dona en el context de la classe treballadora. "És evident que tots aquests assumptes han augmentat amb l’auge de la ultradreta. Sempre hi ha hagut racisme, però ara la gent l’admet a cara descoberta. Això té alguna cosa positiva, perquè la veritat no s’oculta i així podem saber en quin punt som. El que està clar és que no hi ha cap tipus de voluntat de comprendre l’altre", explica la directora catalana.

Actors no professionals

Notícies relacionades

La majoria del rodatge s’ha desenvolupat a la perifèria de Barcelona, a les seves zones industrials, a les seves urbanitzacions. I s’ha organitzat d’una manera molt especial, de forma cronològica, de manera que els protagonistes no sabessin què gravarien cada dia. Ballús va voler fer-ho així per preservar la seva frescor i la seva honestedat, ja que es tracta d’actors no professionals. Els va trobar a l’Escola del Gremi d’Instal·ladors de Barcelona mentre assistia a cursos de reciclatge per adquirir més coneixement del medi que tractaria. "El guió està escrit en funció de com són ells de veritat, així que de vegades s’enfronten al seu propi mirall i és molt interessant veure com s’ajusta el personatge a la seva persona, i ells al personatge".

Perquè cap d’ells perdés la seva feina i poguessin compaginar-la amb la pel·lícula, la directora ha rodat durant sis setmanes alternes. "Per mi era fonamental preservar l’aspecte documental, ja que és part del meu treball, fer una immersió en un determinat lloc que d’entrada no conec molt bé i imaginar una estructura de ficció al seu voltant per tractar conflictes de tot tipus, ja siguin ideològics o morals".