LA GRAN CITA DE LA MÚSICA I LA TECNOLOGIA

El Sónar dels cinc continents escalfa motors

El festival afronta la seva edició més global amb artistes de 36 països, entre els quals figures de les músiques electròniques i urbanes com Underworld, Disclosure, Matthew Herbert, A$AP Rocky i Bad Bunny

zentauroepp48701768 icult sonar190619202307

zentauroepp48701768 icult sonar190619202307

4
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

Després dels fastos del 25è aniversari, l’any passat,el Sónar continua madurant i rejovenint-se alhora, sofisticant els seus continguts i bolcant-se a la missió de “rastrejar la cultura dels marges” i capturar la creativitat de les perifèries. Literalment: per primera vegada, el festival acull artistes dels cinc continents, creadors procedents de 36 països que donaran una dimensió global a aquest programa que es desenvoluparà a Barcelona (de dia a Fira Montjuïc; de nit a Fira Gran Via) del 18 al 20 de juliol.

Aquest Sónar aprofundeix en la música electrònica i els gèneres urbans, i exclou aquesta vegada els astres pop històrics d’altres vegades, si bé un grup com Underworld podria ser considerat un clàssic per al públic del festival. Així ho va apuntar aquest dimecres Ricard Robles, un dels codirectors del Sónar, en l’acte de presentació a l’antiga fàbrica Damm. La “diversitat de discursos, llenguatges i estètiques” és un eix central d’aquest any, així com la concentració d’estrenes i exclusives, més de 80 del total dels entorn de 140 espectacles programats.  

Un 'brexit' inspirador

En el camp més purament electrònic, associat “al que el públic més hardcore pot esperar”, destaquen, a més d’Underworld (d’actualitat pels seus recents epés ‘Drift episode’), el duo britànic Disclosure, reaparegut després d’un període d’hibernació, el seu compatriota Four Tet i l’alemany Paul Karlkbrenner. A prop d’allà, però en una categoria singular, l’inquiet Matthew Herbert amb el seu Brexit Big Band, que integrarà el cor de l’ESMUC i que fantasiejarà sobre el fet de ser britànic en vigílies de la ruptura amb la Unió Europea; espectacle que tancarà el festival al Teatre Grec. El veneçolà Arca, còmplice de l’última Björk, estrenarà el seu nou disc, que traurà després de l’estiu, al qual s’han de sumar altes presències com el japonès Dj Krush i l’austríac Fennesz.

Però l’àrea estilística que creix d’una manera més estrident és la de la música urbana, la que acull el raper nord-americà A$AP Rocky, recreant el seu celebrat ‘Testing’, o l’ídol porto-riqueny Bad Bunny, que situa així el trap i el reggaeton a la zona alta del cartell del festival. Tot i que la llatinitat urbana no és novetat al Sónar: “El reggaeton és present al festival des que el 2005 Diplo va punxar ‘Gasolina’, de Daddy Yankee”, va recordar Robles. D’allà a dues figures nord-americanes més, el refinat raper Vince Staples i un portent del trap, Lil Uzi Vert, i a aquest costat de l’Atlàntic, la tradició de l’UK garage i el grime representada per Skepta.

Del Perú a Síria

Creadors tots com els que el Sónar diu buscar “el talent” que prova de sortir-se del motllo, anant una mica més enllà del patró de les tendències, va assenyalar Ricard Robles. Allà s’hi poden afegir altres figures vingudes dels cinc punts cardinals, des dels peruans, establerts a Berlín, de Dengue Dengue Dengue fins a un nombrós pilot de dones: la iranianoholandesa Sevdaliza, amb el seu sensual r’n’b electrònic, i la sud-africana Sho Madjozi, practicant d’un ‘spoken word’ amb ritmes tradicionals, i d’allà al techno amb visions distòpiques de la tunisiana Deena Abdelwahed i l’inquietant minimalisme abstracte de KÁRYYN, artista siriana resident a Los Angeles.

Bad Gyal

La parcel·la autòctona és significativa, amb 22 artistes entre els quals domina l’adscripció urbana, amb la catalana Bad Gyal (Alba Farelo) i el seu ‘dancehall’ situat a la llançadora internacional i figures del trap com Cecilio G., “rei del Bogatell”, i el granadí Dellafuente. I atenció a propostes que polvoritzen els gèneres, com la de Virgen María, àlies de María Forqué (filla de l’actriu Verónica Forqué), amb el seu delirant encreuament de grime i hardcore techno, i Los Voluble, amics del Niño de Elche que empunyen l’eslògan de “flamenco is not a crime”.

Intel·ligència artificial

Notícies relacionades

En paral·lel, el Sonar +D, Congrés de Tecnologies Creatives, desplegarà una setena edició amb un programa de 150 activitats que posa l’accent en la formació, amb actes a càrrec de 200 experts. José Luis de Vicente, el seu responsable, l’emmarca en la tendència a la qual “les experiències culturals siguin cada vegada menys passives i distants” i a “reinventar formats tan establerts com l’audiovisual, el concert, la conferència o fins i tot el teatre”. Es presentaran xous on intervindrà la intel·ligència artificial, com ‘Proto’, estrena de Holly Herndon.

En un pla més prosaic, aquest Sónar maneja un pressupost de 9.350.000 euros, un 1,7% més que l’any passat, del qual, segons va precisar Ricard Robles, el 78% procedeix de recursos propis; el 15%, de patrocinis privats, i el 7%, d’administracions públiques. D’aquesta última partida, 320.000 euros venen de l’Ajuntament de Barcelona, 165.000 de la Generalitat, 150.000 de la UE i 15.000 del Ministeri de Cultura. Grandes xifres per a un festival que després del salt forçós (i excepcional) d’aquest any al mes de juliol (víctima de l’arribada a la Fira del gegant tèxtil itinerant ITMA), espera atreure una concurrència que, va estimar Robles, es mourà a la franja de les últimes edicions: 126.000 persones el 2018. Públic disposat a donar la raó a Miquel Curanta, director de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), quan aquest dimecres va assenyalar que el Sónar “és un festival divertit, en el qual tothom somriu”.

Temes:

Sónar 2022