ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA

'Men in black: International': home (i dona) de negre

mv5bmgu4mty4mmmtmjuwzi00ndfklwe3ymqtyzqxnzzmnzizmdqxxkeyxkfqcgdeqxvynjg2njqwmdq  v1 sy1000 sx1500 al 0

mv5bmgu4mty4mmmtmjuwzi00ndfklwe3ymqtyzqxnzzmnzizmdqxxkeyxkfqcgdeqxvynjg2njqwmdq v1 sy1000 sx1500 al 0

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El 1997 va ser l’any de ‘Titanic’, però també el de‘Men in black’, que es va convertir en la tercera pel·lícula més taquillera de l’any, darrere de la superproducció oscaritzada de James Cameron i d’‘El mundo perdido’: Jurassic Park’, de Steven Spielberg. Molt més modesta que les seves competidores a nivell de pressupost, tot i que amb uns efectes especials formidables i reeixits, va aconseguir una recaptació de gairebé 600 milions de dòlars a tot el món des de la seva estrena estiuenca el 2 de juliol.

No és complicat endevinar les raons del seu èxit. Es va encarregar de reactualitzar l’esquema de les 'buddy movies' dels 90 a cop de desimboltura i inventiva, va saber com treure partit a la ciència-ficció lúdica prenent com a punt de partida els còmics de Lowell Cunningham i Sandy Carruthers en els quals una organització anomenada els Homes de Negre s’encarregava de mantenir la pau intergalàctica a la Terra i, per a rematar, va comptat amb un Will Smith en el seu màxim moment de gloria, que va aportar el seu enginy còmic i el seu esperit canalla habitual. Fins i tot va fer una cançó.

Darrere del projecte es trobava la productora de Steven Spielberg, l’Amblin Entertainment, que en va confiar la direcció aBarry Sonnenfeld(‘La família Addams’), que va ser capaç d’impregnar d’un aire juganer i sense prejudicis una proposta tan marciana i marxosa com les mateixes criatures que la protagonitzaven: El Frank, el gos carlí busca-raons que parlava amb veu ressacosa; els cucs fumadors i amants del cafè, i l’humanoide a qui li tornava a créixer el cap després d’haver-li engegat un tret. En definitiva, tota unafauna extraterrestre variada i acoloridaque incloïa alguns àliens camuflats com Sylvester Stallone, Michael Jackson, Danny de Vito i el mateix Steven Spielberg, als quals es vigilava a distància, des d’unes pantalles.

estrenos de la semana trailer de men in balck international 20xx / periodico

Vam conèixer els agents el Kay (Tommy Lee Jones, el veterà) i el Jay (Will Smith, el principiant) i amb ells ens vam endinsar en els secrets de la Divisió 6, sempre pendent d’establir l’equilibri galàctic i que els terrícoles no fossin conscients que no estan sols a l’univers.

La primera part de ‘Men in black’ va generar unafranquícia que ha anat patint els vaivens de la indústria, les modes i les transformacions vertiginoses a què s’han sotmès els ‘blockbusters’ en les últimes dècades. Quan el 2002 es va estrenar la segona part, el producte havia quedat obsolet. Van repetir estratègia i tot i que no van igualar a la taquilla la seva predecessora, els números més o menys van quadrar malgrat que la qualitat havia caigut en picat. La tercera entrega va tardar deu anys a arribar. Per a l’ocasió van intentar elaborar una mica més el guió, amb una trama de viatges en el temps i realitats paral·leles, potser perquè, en aquella època, estava de moda la sèrie‘Fringe’. Almenys, es va valorar l’esforç i la pel·lícula es va salvar de la vergonya de l’anterior. 

Per a noves generacions

Ara, quan fa sis anys de l’última seqüela i quan se celebren 22 anys de la pel·lícula original, s’estrena ‘Men in black: International’ en un intent, potser una mica desesperat, d’acostar a les noves generacions aquest clàssic d’humor i aventures, que per a l’ocasió s’ha renovat incorporant nous rostres, el de Liam Neeson, el de Chris Hemsworth i, per fi, el d’una dona, Tessa Thompson, després que Linda Fiorentino, que es va enfundar fugaçment el vestit negre en la primera entrega, abandonés la saga.

Notícies relacionades

Els nous homes (i dona) de negre hauran d’enfrontar-se a unaperillosa espècieque amenaça de destruir el planeta, com manen els cànons establerts, i alhora, trobar un possible talp dins de l’organització. ¿La novetat? L’acció no se circumscriu a la ciutat de Nova York. París i la Torre Eiffel tindran un protagonisme fonamental, així com Marràqueix, Itàlia i Londres. També hi ha noves espècies, com un alienígena diminut cridat Peoncín cridat a convertir-se en carn de marxandatge, malvades amb caràcter, com la que interpreta Rebecca Fergunson i dos energètics bessons infernals que lluiten a ritme de ‘street dance’.

I al capdavant de tot això trobem un altre nou fitxatge,F. Gary Gray, que després de pel·lícules tan diverses com ‘The italian job’ (2003), ‘Straight outta Compton’ (2015) i ‘Fast & furious 8’,torna a demostrar la seva versatilitat aportant a la franquícia la possibilitat d’obrir-se a un públic més juvenil i infantil. Que en la versió espanyola hi aparegui el ‘youtuber’ Rubius com una espècie alienígena encoberta, aclareix una mica la franja d’edat a què va destinada la pel·lícula.