Marta Pessarrodona, poeta i assagista de Terrassa, guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

La poeta, assagista, traductora, narradora, editora i crítica guardonada amb el 51 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Marta Pessarrodona, ha destacat aquest dilluns 3 de maig després de rebre el guardó: "Les poetes actuals i futures no tenim cap mèrit. ¡Ens contempla una tradició molt rica!". "Em sento orgullosa de ser catalana, avui més que mai, avui que personifiquem el dol i la dansa de què parla Josep Carner", ha ressaltat la poeta, que ha enviat un agraïment especial a la seva família i al poeta mort Gabriel Ferrater.

"I tan catalana que passa no només pel Principat, sinó també per València i per les Illes. És a dir, pels Països Catalans, el somni de tanta gent del territori", ha afegit en l’acte, presidit pel líder de la Generalitat, Quim Torra, al Palau de la Música, on s’ha reconegut l’escriptora com una de les intel·lectuals amb més prestigi del país, en paraules del jurat.

En el seu discurs, titulat 'Entre la modèstia i l’orgull’, la premiada ha revelat que al descobrir la distinció, es va agafar a un text de Hannah Arendt en què la pensadora alemanya diu: "Els honors ens han de provocar modèstia".

Una conversa gravada de Lluís Llongueras i Marta Pessarrodona –nascuda a Terrassa el 1941, però resident a Sant Cugat del Vallès– ha servit per donar el tret de sortida de l’acte, que el perruquer evoca: "El que m’encanta de tu és la dona que només va voler ser literària. Literària, poeta, escriptora... Dedicada a la literatura".

Crits de "llibertat" després de llegir-se les paraules de Cuixart

En un ovacionat discurs llegit per Mercè Martínez, que l’auditori ha acabat dempeus al crit de 'llibertat' durant dos minuts, s’han llegit unes paraules escrites pel president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, actualment en presó preventiva. Cuixart ha parafrasejat Emily Dickinson a l’assenyalar que no hi ha res al món que tingui més poder que la paraula, i ha conclòs les seves paraules dient: "Més enllà de la poesia, res. Visca la vida i visca la llibertat".

Amb recreacions musicals i de dansa al so de ‘Les quatre estacions’ de Vivaldi, un cos de ballarins ha rememorat els viatges i territoris que han marcat l’escriptora, començant per Berlín –on va viure– i continuant per Londres, així com la seva comarca del Vallès Occidental, tenint en compte que els seus poemes acostumen a estar localitzats en un lloc, ha explicat Lluïsa Julià.

El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha situat la cultura com el "millor far davant de la intolerància i davant del buit de la justícia que impedeix a Cuixart entregar aquest premi per segon any consecutiu". Per Mauri, el premi és una celebració de la cultura i de la vida, i ha lamentat que el de Pessarrodona és amb prou feines el sisè nom de dona que s’afegeix a aquesta distinció: "Amb aquesta entrega no reparem cap injustícia, sinó que la fem visible".

Diàleg amb la resta d’Europa

Els primers poemes de Pessarrodona van veure la llum el 1968 amb la selecció 'Primers dies de 1968', i el van seguir nombrosos poemaris com ara 'Setembre 30' (1969) prologat per Gabriel Ferrater, així com biografies d’autores destacades Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda i Caterina Albert.

El jurat, que va decidir atorgar el premi per unanimitat a finals de gener, destaca el diàleg "constant i fructífer" de Pessarrodona entre la poesia catalana i la resta d’Europa, sobretot en l’àmbit anglosaxó a través de Virginia Woolf, de qui va ser la màxima introductora a la cultura catalana.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

També han acudit a la vetllada, que ha acabat amb crits d’'independència', els consellers Josep Bargalló i Chakir el Homrani; el vicepresident del Parlament, Josep Costa; la diputada al Congrés i exconsellera de Cultura, Laura Borràs, i la dona de Cuixart, Txell Bonet.

Més notícies de Terrassa a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA