Blackpink, explosió superpop a l'estil coreà al Sant Jordi

És comprensible que Blackpink enganxi la canalla de mig planeta: les seves cançons són àcids caramels pop, rics en dinàmiques enginyoses, canviants i vibrants, cultivant encara la melodia en temps en què el ritme sembla ocupar del tot el ‘mainstream’ juvenil. I els seus concerts no deixen a penes espai per al respir, com vam poder observar aquest dimarts en el seu debut a Barcelona, en un Palau Sant Jordi que va acollir unes 10.000 persones.

Visita integrada al seu torn en la primera gira europea de Blackpink, un itinerari limitat a només sis ciutats. El de Barcelona va ser l’únic xou a Espanya d’aquest grup de supersònica carrera: el seu primer disc llarg, ‘Blackpink in your area’, va veure la llum el novembre passat, si bé compta amb tres epés i set ‘singles’, el més antic dels quals es remunta a un any tan llunyà com el 2016. El quartet va representar la quinta essència dels valors més efervescents del k-pop, el pop coreà (del sud), més efervescents del k-pop, el pop coreà (del sud), des de la seva entrada en escena devastadora amb un dels seus ‘hits’, ‘Ddu-du ddu-du’, híbrid de pop i r’n’b amb ràfegues de rap i forts greus, escenificat entre flamarades i explosions pirotècniques.

Exòtic bilingüisme

Muntatge multicolor, amb plataformes mòbils, passarel·la i escenari alternatiu, tot i que es diria que tot el Sant Jordi formava parteix de l’espectacle, amb les grades plenes de cors de color rosa portats pels (i, sobretot, per les) fans. Mai un grup vingut d’Àsia havia generat un efecte d’identificació amb les nostres adolescents com Blackpink. Però Jisoo, Jennie, Rosé i Lisa ho han aconseguit sense provar de passar pel que no són: la seva coreanitat és ben present fins i tot en les lletres, barreja de la seva llengua natal i de l’anglès amb efectes desconcertants. Les seves tornades diuen coses com ara “geujeo nae gyeote stay with me” (‘Stay’) o “Twenty four, three, six, five / ojik neowa gacchi hagopa” (‘Whistle’). I presumeixen del poder industrial del seu país: aquest clip en què se les va veure pilotant cotxes Kia de gamma alta.

Notícies relacionades

K-pop: la fàbrica sud-coreana d'ídols musicals que vol dominar el món

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

A mitja actuació es van permetre parcel·les solistes, amb Rosé fent un melodramàtic fragment de ‘Let it be’, dels Beatles i Lisa donant forma a un sensual ‘Swalla’ al costat de quatre ballarines i culminant el número llançant un petó al públic. Allà es va mostrar als quatre membres del grup de músics, amagats rere els plafons de vídeo, capaços d’imprimir traços de rock en peces com ara ‘Really’.

Tot i que Blackpink sigui un elaborat producte de laboratori, conserva un aspecte de grup casual de noies que fan broma amb els seus posats de dives pop. En la base tenim cançons de seducció imperativa com ‘Kill this love’, ‘Don’t know what to do’ o ‘Kiss and make up’ (la seva cita a l’estudi amb la britànica Dua Lipa), que van arrasar al Sant Jordi entre noves fogonades pirotècniques i pluges de confeti. Estrelles que juguen a ser properes, vulnerables i juganeres, són una expressió més de com de canviant i divers s’està posant l’ordre pop mundial.