Anar al contingut

VINYETES INCLUSIVES

Les sexualitats lèsbica, bi i trans surten de l'armari al còmic

La normalització de la diversitat de gènere impulsa un bon grapat de noves historietes

A 'Cappuccino Commotion', Rosa Navarro mostra dones que, com ella, trenquen els cànons heterosexuals

Anna Abella

Les sexualitats lèsbica, bi i trans surten de l'armari al còmic

ALBERT BERTRAN

"Vaig descobrir com de masculina era la meva identitat de gènere. Sense arribar a sentir-me home, tampoc em sentia dona. Em trobava en aquest lloc meravellós del gènere no binari". Així es manifesta la protagonista de ‘Cappuccino Commotion’ (Nórdica), alter ego de la seva autora, Rosa Navarro (Vilanova i la Geltrú, 1977), que va vèncer el pudor de mostrar les seves emocions íntimes davant "la necessitat" de portar al còmic una història de dones que, com ella, "viuen la seva sexualitat de manera diferent, trencant l’heteronormativitat i els cànons que ens han dit que hem de ser d’una determinada manera". 

El 2006, la il·lustradora, que també treballa com a llibretera a Barcelona, ja desmitificava des de dins i amb humor els rols i tics de les lesbianes en els gags de ‘Salidas de emergencia’ (Odeonia; al costat de Gema Arquero), al que seguiria una segona entrega. Ara, Navarro ha recorregut a l’autoficció i, sense abandonar la frescor, ha buscat un registre més seriós que li permet parlar d’homosexualitat, del descobriment i acceptació de la identitat sexual, del pas de la infància a la maduresa, de la "recerca d’una estabilitat emocional que no arriba mai" o de tenir fills en una parella lesbiana. Temes i emocions extrapolables i universals, capaços de captar no només el lector amb sensibilitats LGTBI.

Pàgines de 'Cappuccino Commotion' / rosa navarro

Navarro admet la inspiració d’una de les obres clau del còmic lèsbic, ‘Fun home’, en les vinyetes de les quals Alison Bechdel, també autora de‘Lo indispensable de unas lesbianas de cuidado’ (Reservoir Books), revelava el 2006 la seva sortida de l’armari i una complicada història familiar amb un pare homosexual reprimit. El lector veu ara un palpable repunt de còmics que tracten sense tabús sobre la identitat de gènere. A aquesta sortida de l’armari en la vinyeta contribueix un conjunt de factors banyats per l’eclosió de les reivindicacions feministes, considera Elisa McCausland, promotora del Col·lectiu d’Autores de Còmic i investigadora especialitzada en cultura popular i perspectiva de gènere: "Les editorials han detectat que hi ha un públic que les demanda, es dona un clima i un entorn de normalització de la diversitat sexual i de gènere en la societat, i ha crescut la visibilitat d’una nova generació, sobretot d’autores, molt compromeses, que traslladen el seu activisme a les seves obres".

Novetats

Així, ‘Cappuccino Commotion’ coincideix en les llibreries amb altres recents històries autobiogràfiques en aquesta mateixa línia, com a ‘Doctora Laura, ¿Dígame?’ (Salamandra Graphic 2019), memòries gràfiques de la nord-americana Nicole J. Georges, o la premiada amb un Eisner ‘Piruetes’ (La Cúpula 2017), de Tillie Walden. D’aquesta jove de San Diego acaben d’editar-se els dos volums d’'En un rayo de sol’ (La Cúpula), la història d’un amor truncat entre dos joves en un món futur habitat només per dones. Comparteix també lloc a les lleixes amb la multipremiada ‘Lo que más me gustan son los monstruos’ (Reservoir Books 2018), on Emil Ferris inclou el lesbianisme de la seva petita protagonista entre els diversos temes que tracta; i amb novetats com ‘Fragmentos de feminidad’ (Oberon), on un dels set retrats de dones que dibuixa Olivier Pont explica la història d’una dona casada i amb fills que assumeix el seu amor per una altra dona; ‘Heathen’ (Astiberri), de Natasha Alterici, en què una guerrera vikinga és desterrada per besar una altra dona, o ‘Llamadme Nathan’ (Astiberri 2019), de Catherine Castro i Quentin Zuttion, obra de temàtica trans, basada en el cas real de Lucas, un menor amb físic de nena i identitat masculina que lluita per la reassignació de gènere. 

Vinyeta de 'Llamadme Nathan' / CASTRO Y ZUTTION

Apunta a més l’activisme d’altres dibuixants com Carla Berrocal, creadora de‘Epigrafías’ (Libros de Autoengaño 2016), sobre la poeta lesbiana Nathalie Clifford Barney (1876-1972). Berrocal és una de les 10 autores compromeses amb el tema (entre elles, Teresa Castro, Susanna Martín, Miriam Persand i Xulia Vicente), que participen en el recent volum col·lectiu i gratuït ‘Viñetas de tortas y bollos. Cómics lésbicos desde dos orillas’. Descarregable en digital i impulsat per les oenagés Gehitu i Mugen Gainetik, amb la Diputació Foral de Gipuzkoa i l’Agència Basca de Cooperació, ofereix un retrat quotidià del lesbianisme en diferents realitats. 

Vinyeta de 'Doctora Laura, ¿Dígame?' / Nicole J. Georges

Un dels motius que va portar a Navarro a explicar la seva història va ser que trobava a faltar relats amb què identificar-se com a lesbiana i activista. El còmic gai compta amb autors de referència com Tom de Finlandia (1920-1991) i tres històrics de La Cúpula, Ralf König, Sebas Martín i Nazario (amb Anarcoma, su detective trans, rescatado en un integral) o amb noves memòries autobiogràfiques, com les d’Aitor Saraiba a ‘El hijo del legionario’ (Pepitas de Calabaza-Fulgencio Pimentel). Però al còmic lèsbic, tot i que la nord-americana Roberta Gregory (i el seu personatge Bitchy Bitch) és una de les pioneres des de l’‘underground’ dels 70, les que a Espanya han deixat empremta entre el públic generalista han sigut l’esmentada Bechdel o la francesa Julie Maroh, amb ‘El azul es un color cálido’ (Dibbuks), sobre un amor adolescent entre dues noies, gràcies a l’adaptació al cine com ‘La vida d’Adèle’ (Palma d’Or al festival de Cannes 2013).

Vinyeta de 'Llamadme Nathan' / CASTRO Y ZUTTION

La diversitat sexual, a què, recorda McCausland, s’han apuntat Disney, Marvel o DC (que el 2006 presentava per exemple a la Batwoman lesbiana Kate Kane, que ara encarnarà l’actriu Ruby Rose en una sèrie de The CW), també triomfa en èxits com la popular sèrie juvenil ‘Leñadoras’ (Sapristi), de Noelle Stevenson, Grace Ellis i Shannon Watters. Amb aquestes historietes han aconseguit dos premis Eisner i un Glaad (al millor còmic que retrata perfils de gènere gai, lèsbic, bisexual i transgènere) i arribarà al cine de la mà de 20th Century Fox. "Qüestiona els binarismes de gènere i, amb un prisma optimista i positiu, mostra un univers inclusiu", valora aquesta experta.

Vinyeta de l’antologia 'Viñetas de tortas y bollos’ / carla berrocal

Són obres que ajuden a l’acceptació i normalització davant actituds intolerants de la ultradreta o alguns credos religiosos. Navarro és taxativa: "No hi ha tornada enrere. No poden dir-me que ja no estic casada o que el meu fill no és meu". "La meva mare –constata– volia una filla amb qui anar de compres, però després d’assimilar que jo era lesbiana es va fer tan activista que fins i tot va a manis del col·lectiu i a un 'casal’ de pares de gais i lesbianes". En una futura historieta ja estudia com "aprofundir en les relacions familiars i en com els pares accepten uns fills que se senten diferents”.