Almodóvar acudeix a Cannes a cobrar-se el seu deute

"Per fi va arribar la gran nit", assegurava aquest divendres al matí Pedro Almodóvar durant una trobada amb la premsa espanyola en un terrat de la Croisette, hores abans de presentar a Cannes 'Dolor y gloria'. "Però avui no em poso nerviós; ho estaré divendres que ve, el dia abans que s’entreguin els premis, esperant a veure si em truquen per dir-me que he guanyat alguna cosa i preguntant-me si hauria d’anar preparant l’esmòquing o no. Cada vegada que competeixo sento que seré recompensat".

Considerada una de les seves obres majors des que es va estrenar a Espanya fa setmanes, 'Dolor y gloria' –la història d’un director madur immers en una crisi existencial que salda comptes amb el passat– és la sisena de les pel·lícules del manxec que aspira a la Palma d’Or. "La premsa francesa creu que estic boig per la Palma d’Or, i no és així tot i que, òbviament, l’acceptaria encantat", assegura. En tot cas, afegeix, la possibilitat de competir-hi no ha determinat mai ni el seu cine ni els seus ritmes de treball. "Hi ha directors que es posen a suar la cansalada a fi de tenir la seva pel·lícula a temps per venir aquí amb aquesta, i n’hi ha altres que les fan amb l’objectiu d’agradar els comitès de selecció dels festivals. Em sembla una actitud molt trista, i molt perillosa". Sigui com sigui, entre la crítica internacional existeix la sensació generalitzada que Cannes està en deute amb ell, i que ha arribat el moment que la pagui. 

La imatge d’Almodóvar i la del certamen més important del món estan íntimament lligades. El director ha sigut jurat de la seva competició en dues ocasions –l’última vegada, el 2017, en qualitat de president–, i fins i tot va ser un dels protagonistes del pòster oficial de la seva 60a edició. "La impressió general és que Cannes i jo hem viscut una història d’amor des del principi, però no és així", aclareix. Les seves primeres pel·lícules, recorda, van ser rebutjades sistemàticament pel festival. "Els francesos només van començar a prendre’m seriosament després de l’èxit als Estats Units de ‘Mujeres al borde de un ataque de nervios’ (1988). Fins aleshores crec que no tenien clar si el que feia era bon cine o, en canvi, una estafa a la qual no s’havia de donar importància".

Insegur

Notícies relacionades

Pedro Almodóvar: «La meva vida s'ha convertit en una llista d'abstinències»

Tot sobre Pedro Almodóvar: de la A a la Z

Des que 'Todo sobre mi madre' es va presentar aquí el 1999, això sí, Cannes ha sigut la plataforma que ha permès al seu cine fer el salt a tots els territoris del món, i el lloc on la paraula "almodovarià" s’ha convertit en un adjectiu de significat perfectament identificable. "Em continua estranyant escoltar-la, no acabo de sentir-me còmode perquè no acabo d’entendre quin tipus de situacions i quines persones són qualificades així; en tot cas, sempre tinc la sensació que l’'almodovarià' és una cosa que està molt lluny de mi mateix. Que el meu nom es conegui a tot el món és molt afalagador, però això no impedeix que em senti igual d’insegur que sempre, davant la vida i davant el treball i davant la premsa".

Qualsevol conversa amb Almodóvar que es preï ha de tocar assumptes polítics tot i que sigui de gairell, i la situació que viu actualment el país ho propicia especialment. "Durant l’última legislatura m’he sentit horroritzat pel que passava al Congrés. Crec que en cap professió s’arriba a aquests nivells de crispació i d’insults, i no obstant els polítics s’ho permeten, tot i ser els nostres representants. Ha sigut deplorable". No obstant, reconeix sentir-se optimista pels resultats de les eleccions generals. "Han revelat l’Espanya democràtica que conec. És espantós, això sí, tenir un partit d’ultradreta tan forta. I part de la culpa és vostra, dels mitjans, que l’heu promocionat".