Anar al contingut

DOCSBARCELONA

'Aquarela', l'aigua com mai l'has vist

Juan Manuel Freire

'Aquarela', l'aigua com mai l'has vist

El mestre del documental Victor Kossakovsky (Sant Petersburg, 1961) ho té clar: no hi ha temes poc interessants, tan sols cineastes amb poca visió. "Cada parell d’anys vinc a fer classes a [el Màster en Documental de Creació de] la Pompeu Fabra. I el que tracto d’ensenyar és que es pot fer una pel·lícula sobre qualsevol cosa. Jo en podria fer una, per exemple, sobre aquest tovalló arrugat [diu assenyalant justament això]. I vostè la veuria. I se’n sorprendria".

No és simple fanfarroneria, és la veritat. Imaginin el que ha pogut fer l’autor de la cèlebre 'Belovy' (1992) amb un tema, una entitat vibrant i voluble, com l’aigua: l’èpic poema visual 'Aquarela', recorregut rodamón per l’element i els seus estats que fueteja la mirada amb poders estranys. La pel·lícula inaugura avui, dimecres, el festival DocsBarcelona (19.30 h., Aribau Multicines), i es podrà recuperar també diumenge, dia 19, i el divendres següent, dia 24.

96 fotogrames per segon

Per capturar l’aigua en tota la seva esplendor, Kossakovsky va decidir rodar a 96 fotogrames per segon, en lloc dels 24 habituals. Així explica com va tenir la idea: "Fa quatre anys vaig filmar una pel·lícula de ballet per a nens ['Graine de champion']. En un moment determinat, la protagonista feia uns girs ràpids, i cada vegada que donava la volta, no podia veure-li la cara. Si l’hi volia veure, havia de filmar amb més fotogrames per segon, però si ho projectava a 24 fps, es veuria a càmera lenta".

La solució: filmar i projectar a 96 fps. La millor manera de capturar amb tota nitidesa una cosa tan fluida com l’aigua. De moment, tan sols podem veure el resultat a 48 fps –és la màxima velocitat que admeten fins i tot els cines d’alta tecnologia–, però fins i tot així atordeix; en el millor sentit possible. "Confio que des de la tardor es pugui disfrutar a 96 fps. La diferència és aclaparadora. ¿Sap com se sol veure la pluja en el cine? ¿Aquestes petites ratlletes? A 96 fps pots apreciar cada gota d’aigua".

Per Kossakovsky, com per a tot cineasta gran, el so és la meitat d’un film. Aquesta part d’'Aquarela' està dissenyada per explotar al màxim les possibilitats dels sistemes Dolby Atmos: l’envoltant bombolleig de la natura alterna amb cops de metall clàssic a càrrec d’Eicca Toppinen  (del grup Apocalyptica). "Es tractava d’això, de buscar el contrast", explica. "Quan la música calla és quan t'adones de la riquesa dels sons naturals".