REVALORITZACIÓ D'UN CLÀSSIC

Xavier Albertí: "No hem atorgat el valor just als actes sacramentals"

Actors de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic participen en el muntatge juntament amb intèrprets catalans

zentauroepp48144804 icult obra de teatro el gran mercado del mundo foto may190514133302 / May Zircus

zentauroepp48144804 icult  obra de  teatro  el gran mercado del mundo  foto  may190514133302
zentauroepp48144774 icult  obra de  teatro  el gran mercado del mundo  foto  may190514133212
zentauroepp48144789 icult  obra de  teatro  el gran mercado del mundo  foto  may190514133157
zentauroepp48144803 icult  obra de  teatro  el gran mercado del mundo  foto  may190514133255

/

2
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Xavier Albertí transforma un clàssic del barroc espanyol, ‘El gran mercado del mundo’ de Calderón de la Barca (1600-1681), en una obra contemporània que reflecteix els mals de la societat moderna sotmesa a les lleis del mercat. Aquest acte sacramental en vers interpretat per 14 actors, gairebé la meitat pertanyents a la Companyia Nacional de Teatre Clàssic i la resta catalans s’estrena aquest dimecres al TNC gràcies a una coproducció entre Madrid i Barcelona. La companyia madrilenya obrirà amb aquesta obra la pròxima temporada del Teatro de la Comedia. “Aquest acte sacramental és un tresor extraordinari que la nostra tradició escènica no ha atorgat el seu just valor”, assenyala Xavier Albertí, director del muntatge i del TNC. 

Acosta l’obra a l’espectador amb una escenografia on hi destaca una atracció de fira giratòria i un piano. La música i el ball són fonamentals en aquest muntatge que recupera, entre d’altres, famosos cuplets de l’època daurada del Paral·lel. Entre els seus intèrprets figuren el tenor Antoni Comas (habitual en els muntatges de Carles Santos), el contratenor Jordi Domènech, l’actriu i cantant Silvia Marsó, joves actors com Alejandro Bordanove i David Soto, i altres veterans, com Mont Plans i Oriol Genís.

Creada com a acte sacramental, és a dir, pensada per ser representada el dia del Corpus Cristi –així va ser durant un parell de segles– l’obra tenia com a objectiu reforçar la doctrina de l’Església catòlica després de la Contrareforma. La naturalesa al·legòrica dels personatges serveix per mostrar la base de la filosofia i el món occidental.

triler-el-gran-mercado-del-mundo / periodico

Inspirada en la paràbola dels talents de l’Evangeli segons sant Mateu, el text de Calderón mostra un pare que posa a prova els seus dos fills bessons –el bon geni i el mal geni– per determinar quin dels dos és el primogènit i així poder llegar-li les seves possessions.

A cadascun li concedeix la mateixa suma de diners i els envia al mercat per veure qui en treu més rèdit. Qui millor els inverteixi, guanya. En realitat el mercat és un reflex del món amb al·legories de tot allò que envolta l’ésser humà, tant virtuts com temptacions. Allà els esperen l’heretgia, la fama, la supèrbia, la penitència, la humilitat, la lascívia, la fe, la gola, la culpa, la gràcia...

"Calderón ens ve a dir que tots som la cara d’una mateixa moneda, del bon geni i del mal geni. Que tots som responsables de les nostres accions a l’espera del judici final”, recorda  Albertí. En aquest sentit, Calderón confereix a la figura paterna el poder de Déu, que al final de l’existència envia els humans al cel o a l’infern. "Tot i que potser l’infern sigui més interessant", apunta Sílvia Marsó, que encarna la Culpa. 

Més enllà del sermó

Notícies relacionades

Datada entre el 1635 el 1639, “aquesta obra no és un sermó amb paraules, com solia dir Calderón”, destaca Albertí. ‘El gran mercado del mundo’ és per a ell una obra “fascinant” perquè és una reflexió que mostra “la modernitat intel·lectual teològica i filosòfica del segle XVII”. Albertí reivindica la llibertat formal d’aquest tipus de peces, sense les quals “és molt difícil entendre el teatre de Francisco Nieva, el ‘Teorema’ de Pasolini o ‘El ángel exterminador’, de Buñuel.”

Els actes sacramentals, obres litúrgiques però profanes pensades per adoctrinar el poble, eren tot un esdeveniment. “Eren comparables a un concert dels Rolling Stones o a la cerimònia inaugural d’uns Jocs Olímpics”, va explicar Albertí. No obstant, van ser prohibits al segle XVIII. El seu èxit va fer desconfiar les autoritats. 

Temes:

Teatre